L'últim gall de Duran

Per primer cop, ahir, Josep Antoni Duran i Lleida va deixar de ser un dels homes més ben informats de Catalunya, almenys pel que fa a processos i resultats electorals. A les vuit del vespre va donar per bones les prospeccions de les enquestes, que situaven CiU en segona posició al darrere del PSC i va confiar als militants de la formació política i als periodistes que s'havien reunit a l'hotel Majestic del passeig de Gràcia de Barcelona: “Anirem bé, però no farem història.” Al cap de dues hores es va fer evident que les enquestes havien fallat, com gairebé sempre fallen, i CiU i el seu candidat, Duran i Lleida, feien història: passaven per primer cop al davant del PSC en unes generals. Però a CiU són gent prudent i els seus dirigents no van sortir fins a les onze, una hora després que ho digués el procés d'escrutini, a reconèixer-ho i a celebrar-ho. Altres anys, en una situació semblant i en el mateix Majestic, Duran era sempre el primer a donar resultats infal·libles perquè el líder de CiU té cent meses repartides per tot Catalunya que en mitja hora li deien el resultat exacte. Ahir Duran també tenia al seu servei aquestes meses estratègiques però no en va voler desvelar el resultat. No s'ho creia. A CiU no es creien que anessin al davant del PSC i que tinguessin el PP, el gran triomfador a l'Estat, a una certa i respectable distància.

Mentre els militants seguien el programa televisiu a la planta baixa del Majestic, Duran i els dirigents antics i moderns de CiU eren al primer pis. A les vuit, quan encara no havia de fer història, el candidat de CiU presentava una cara pàl·lida i cansada, una cara d'engegar-ho tot a rodar. Després es va retirar a una habitació amb els seus col·laboradors més directes i no se'l va veure més en tota la nit, fins a les onze. A les sales del primer pis van quedar militants, càrrecs i periodistes, que a mesura que la nit avançava comprovaven que CiU se situava al davant i no es movia d'allà. “Ja es mourà, ja baixarem.” Molt democratacristians, però la fe els trontolla. O potser és que s'han fet vells. De fet, la gent gran abundava entre els presents. Els més nerviosos i impacients entre els fumadors sortien de tant en tant a un balcó que dóna al passeig de Gràcia, feien un cigarret i tornaven a entrar ventant-se el fum. Jo, la veritat, he assistit a nits més plenes d'alegria, més abraçades i més escuma de xampany, a l'hotel Majestic, on CiU ha celebrat grans triomfs electorals. S'ha de dir, perquè és veritat, que les d'ahir no eren unes eleccions de govern, unes eleccions a la presidència de la Generalitat, sinó unes eleccions que tenien com a resultat no gaire estimulant anar a formar grup propi en una cambra que estarà dominada per una majoria sense escletxes ni fissures del PP. Però també s'ha de dir, perquè és igualment cert, que Duran havia proclamat en campanya que s'havia de votar CiU per ser forts contra aquesta majoria. Ahir van ser forts, ahir van complir l'objectiu, i tot i així se'ls veia una mica moixos. Es fan grans.

Artur Mas, el president de la Generalitat, va aparèixer cap al final, més satisfet que ningú. En va dir els motius: els resultats avalen la seva política d'austeritat i de posar ordre, que ha estat objecte de crítica per part de tots els altres partits en la campanya, i sobretot el PSC. Al conseller Francesc Xavier Mena, que ha rebut moltes invectives per les polítiques de retallades, se'l veia també molt tranquil pels passadissos de l'hotel. Si els resultats haguessin estat uns altres, potser demà hauria hagut de dir adéu al càrrec. Al final, a Josep Antoni Duran i Lleida li tornaven els colors a la cara. Donant les gràcies per la seva primera victòria, va emetre l'últim gall de la campanya.