Les esquerres s'oposen al pla de xoc i denuncien un pacte ocult amb el PP
PSC, ERC i ICV critiquen que el govern no presenti cap mesura per reactivar l'economia i que es frenarà el consum
Reclamen un esforç als més rics
Artur Mas exposa la seva teràpia de xoc amb la cançó tatcheriana de fons del There is no alternative (No hi ha alternativa). Tanmateix, l'esquerra parlamentària –els antics socis del tripartit– van mostrar ahir una oposició rotunda a les mesures anunciades per CiU precisament insistint en què “sí hi ha alternatives”, o si més no una manera diferent de retallar. El trencament del diàleg amb les esquerres és, ara per ara, gairebé total. Només republicans i socialistes van deixar una porta oberta a negociar el pla de xoc amb el govern. El PSC, ERC i ICV-EUiA van fer una esmena a la totalitat a les retallades i taxes anunciades per CiU hores després del 20-N. Els partits d'esquerres van denunciar les formes –que CiU anunciés els ajustaments just després d'eleccions i no abans– i el contingut –veuen un atac contra la classe mitjana–. Bàsicament, els discursos de Joaquim Nadal, Anna Simó i Joan Herrera coincidien en tres punts: primer, una crítica a CiU per “no presentar cap mesura per reactivar l'economia” i perquè les retallades, com han dit institucions com l'FMI, “frenaran el consum” i “atempten contra la cohesió social”; segon, van proposar alternatives com ara un impost a les grans fortunes –tal com va prometre Mas al Parlament–, frenar una part de la despesa pública no bàsica i, segons el parer d'ERC, reduir o eliminar el dèficit fiscal amb l'Estat; finalment, com a tercer punt, els antics socis del tripartit van insinuar i denunciar un pacte “més o menys ocult” entre CiU i el PP per tirar endavant el pla. Els tres partits de l'esquerra catalana, que van ser novament responsabilitzats per Mas de la crisi a les arques de la Generalitat, van defensar-se argüint que, en paraules d'Herrera, “el dèficit públic que tenim és el mateix que té un land alemany”. El problema que veuen, però, no és tant l'anàlisi de la realitat. Tots tres estan, amb més o menys intensitat, d'acord en què cal austeritat. Però discrepen de les solucions de CiU. La millora, segons ells, passa per augmentar ingressos amb polítiques fiscals redistributives –que pagui més qui més té– i mai amb pujada de taxes que afecten les classes mitjana i popular. “Si tan greu és la situació del govern, per què van fent regals fiscals a les rendes altíssimes?”, va preguntar-se Simó després de denunciar que CiU i el PP s'han posat d'acord per eliminar de facto els impostos de donacions i successions. “Ni un impost a la riquesa, ni un impost a l'energia nuclear, ni sobre els beneficis bancaris”, va queixar-se amargament Herrera. Tot i els escarafalls, ERC i el PSC no van tancar la porta a negociar el pla Mas i reconduir-lo per eliminar les mesures més dures. La portaveu d'ERC va voler acabar “oferint col·laboració al govern” si “recapacita” i “abandona la seva tria ideològica de pactar amb el PP”.
