Finances municipals sota mínims

Els mal­de­caps dels ajun­ta­ments per fer front als deu­tes ha estat una cons­tant al llarg de tot l'any i molt espe­ci­al­ment després de les elec­ci­ons quan molts, espe­ci­al­ment allà on va haver canvi de color, es van tro­bar amb més deu­tes i menys ingres­sos del que havien pre­vist. Amb dades de tan­ca­ment del 2010, hi havia 31 ajun­ta­ments amb un deute ban­cari supe­rior als 1.000 euros per habi­tant. Al cap­da­munt del rànquing, Cas­tell-Platja d'Aro, amb Sant Joan les Fonts i Tossa de Mar.

Les estratègies per fer front a aquesta situ­ació són diver­ses i sig­ni­fi­quen man­co­mu­nar ser­veis i com­par­tir equi­pa­ments en els muni­ci­pis més petits o cen­tra­lit­zar com­pres i estal­viar tot el pos­si­ble en des­pesa cor­rent. L'aug­ment fis­cal, tal com estan les coses, es con­tem­pla en molt pocs casos. Alguns ajun­ta­ments com Vila­fant, Cas­telló d'Empúries o Cassà es van deci­dir pels crèdits ICO, una alter­na­tiva a la qual no tots tenen accés. La neces­si­tat d'un nou sis­tema de finançament és un clam unànime, però, men­tres­tant, molts ja es con­for­ma­rien a rebre el que els deuen tant el govern espa­nyol com la Gene­ra­li­tat.