Infraestructures sostenibles al servei de la recuperació econòmica

En el seu darrer llibre, l'economista i geògraf Richard Florida explica que per sortir de la crisi econòmica el que ens cal és fer “un gran reset”. “Ja hem dedicat prou temps a desxifrar les causes d'aquesta crisi, ara el que toca és canviar i adaptar-nos a un nou món”, escriu Florida sobre la crisi global. Doncs bé, una cosa semblant ens està tocant fer a Catalunya en tot un seguit d'àmbits. I especialment en el cas de les infraestructures és evident que estem enmig d'aquest gran reset.

Tot i que Catalunya encara arrossega un dèficit històric, hem de ser conscients que els anys daurats de les infraestructures s'han acabat. Ni en el millor dels escenaris de recuperació econòmica podrem abordar, ja sigui amb fons propis o provinents de l'Estat, la totalitat d'infraestructures que enumeraven els diferents plans redactats en el darrer quinquenni. I, ben pensat, potser és millor així, encara que no sigui políticament correcte dir-ho.

En els darrers anys s'ha pensat en les infraestructures com un fi en si mateixes quan en realitat haurien d'estar exclusivament pensades com a mitjà per millorar la qualitat de vida de les persones i facilitar l'activitat econòmica. Avui estem abocats al carreró sense sortida de com pagar el que hem fet, un carreró del qual hem d'escapar tan aviat com sigui possible.

Per això l'any 2012 ha de ser un any clau en aquest replantejament de país. Cal que repensem quin model volem i què hem de fer per arribar-hi. En aquest sentit, definitivament hem d'incorporar el terme sostenibilitat als nostres plantejaments. Sostenibilitat, sinònim de respecte mediambiental i alhora capacitat per assumir les inversions necessàries. El futur demana no només pensar a construir, sinó sobretot a gestionar de manera més eficient tot el que ja tenim.