Matas s'enfronta al primer judici del cas Palma Arena
L'expresident del govern balear s'asseurà dilluns per primer cop al banc dels acusats per delictes continuats de malversació, falsedat i prevaricació
La pena contra l'exministre pot arribar als vuit anys i mig de presó
L'expresident del govern de les Illes Balears Jaume Matas, del PP, s'asseurà a partir de demà i per primera vegada al banc dels acusats per una peça separada del cas Palma Arena. A Matas se li imputen una dotzena de delictes relacionats amb la corrupció presumptament comesos durant la seva segona legislatura al poder de les Illes, l'etapa 2003-2007. El també exministre de Medi Ambient en època de José María Aznar haurà de respondre com a imputat per delictes de malversació de cabals públics, de falsedat en document oficial, de prevaricació administrativa, de frau a l'administració, de blanqueig de capital i per un delicte electoral, bàsicament tots relacionats amb el context del Palma Arena. En definitiva, serà un any dur per a l'exlíder del PP balear.
En aquest primer judici, Matas s'enfronta a una pena de vuit anys i mig de presó, acusat d'uns delictes continuats de malversació, de falsedat en documents oficials i de prevaricació per haver pagat 483.000 euros públics pels discursos que escrivia Antonio Alemany. A més del periodista, també estan acusats el publicista Miguel Romero i tres exalts càrrecs: Dulce Linares, exsecretària general tècnica de la conselleria de Relacions Institucionals; Maria Umbert, excap de gabinet de Presidència i exdirectora general de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3), i Joan Martorell, exdirector general de Comunicació.
L'estiu del 2007, el govern del Pacte de Progrés, encapçalat pel socialista Francesc Antich, va descobrir un colossal desquadrament de comptes en el poliesportiu Palma Arena, inaugurant recentment. La instal·lació, que incloïa un velòdrom per a proves ciclistes en pista coberta, estava pressupostada en 43 milions d'euros, però l'executiu de Matas en va arribar a pagar 110 milions.
La fiscalia anticorrupció es va posar a investigar el cas i el jutge José Castro va començar a prendre les primeres declaracions l'any 2008. D'aleshores ençà, el Palma Arena ha donat lloc a 26 peces separades i un caramull d'imputats, entre els quals hi ha, a més del mateix expresident Matas, el gendre del rei, Iñaki Urdangarin. Quan el cas va esclatar, Matas i la seva esposa, Maite Areal, també van traslladar la seva residència a Washington.
Les investigacions del Palma Arena han tret a la llum nombroses conductes suposadament fraudulentes que es generaven a l'entorn de l'administració pública. També van posar al descobert el patrimoni de l'exministre i expresident, molt superior als seus ingressos. Pels greus delictes relacionats amb la corrupció, el jutge va decretar per a Matas presó eludible sota fiança de tres milions d'euros. L'expresident no va entrar a la presó perquè va aconseguir aquests diners. També es va haver de fer càrrec d'una fiança d'1,6 milions d'euros de responsabilitat civil. El mes de maig l'entitat bancària Banc de València, que li havia deixat els diners, va presentar una demanda d'execució d'hipoteca. Matas no pagava. El jutjat de Palma ha assenyalat per al dia 25 de gener la subhasta pública de les tres finques, entre les quals el famós palauet i dues propietats més.
Petició rebutjada
Durant tot aquest procés, la defensa de Matas ha intentat que el judici del cas Palma Arena passi a mans del Tribunal Suprem. Primer, van insistir en la imputació de l'eurodiputada i exvicepresidenta en el seu govern Rosa Estaràs, que declararà com a testimoni.
Darrerament ho ha tornat a intentar amb argumentacions que se centren en la peça número 25 del cas Palma Arena, i per la qual el duc de Palma i el seu soci a l'Institut Nóos, Diego Torres, entre altres, esdevenen imputats. El 4 de gener, l'Audiencia Nacional va tornar a refusar la petició al·legant que els fraus que s'estaven investigant no tenien “l'entitat i el significat suficient per commoure la seguretat del tràfic mercantil”.
En aquesta croada personal, la defensa ha arribat a sol·licitar la recusació del jutge instructor, José Castro: l'ha acusat d'“antipatia personal”, “manifesta imparcialitat” i “fòbies polítiques” en contra seu. També el van acusar d'“amistat íntima” amb el PSOE, perquè el nucli directiu del Ministeri de l'Interior li va atorgar una condecoració, la creu al mèrit policial amb distintiu blanc, durant l'època de govern socialista.
A les Illes Balears i al País Valencià, el cas Palma Arena i la resta de desenes de casos de corrupció no van afectar els resultats electorals del Partit Popular. Tant a les Balears com a València van aconseguir majories absolutes en les eleccions autonòmiques i locals.
Sol davant la justícia
Els exalts càrrecs de Jaume Matas el van deixar tot sol davant el judici pel cas Palma Arena. Miguel Romeo, el propietari de l'agència de publicitat Nimbus, i Joan Martorell, exdirector general de Comunicació, seran els primers a fer-ho, això si a última hora no canvien de parer. Romeo i Martorell esperen que la secció primera de l'Audiència els apliqui els atenuants de col·laboració amb la justícia i reparació de danys. Romeo ha revelat que Matas l'havia convençut per subcontractar el redactor dels seus discursos, Antoni Alemany, i que ell no n'era el responsable. Martorell va ser qui es va encarregar d'alterar un concurs públic per pagar el periodista a través de l'agència de publicitat Nimbus. Josep Lluís Ballester, exdirector d'Esports, també ha pactat amb la fiscalia. Pepote diu que Matas li va donar “carta blanca” per contractar Urdangarin. L'exvicepresidenta i eurodiputada del PP Rosa Estaràs declararà com a testimoni. Matas la responsabilitza d'haver dut la gestió i l'administració en el procés del Palma Arena. I, evidentment, també s'espera que ella li giri l'esquena.
