Converses de sofà entre Pujol i Madrid

La bona memòria de Jordi Pujol hau­ria de faci­li­tar als cata­lans tenir el dret a conèixer els detalls de les entre­vis­tes que al llarg de vint-i-tres anys va man­te­nir amb els res­pec­tius pre­si­dents de govern al Palau de La Mon­cloa: Suárez, Calvo-Sotelo, González i Aznar. Pujol hau­ria d'expli­car el con­tin­gut de les con­ver­ses i podríem extreure'n més docu­men­tació sobre què n'espera l'Espa­nya ofi­cial, dels cata­lans.

Unes esce­nes de sofà on Pujol bus­cava un “peix al cove” que con­sis­tia en trans­ferències del govern a la Gene­ra­li­tat, per­cen­tatge de l'IRPF, etc. Per tot allò que sabem, Pujol mai va arri­bar a la con­fron­tació amb els res­pec­tius pre­si­dents de govern en les llar­gues entre­vis­tes de La Mon­cloa. En tot cas ho feia poste­ri­or­ment i mit­jançant la premsa. Mai es va aixe­car del sofà, a diferència de Tar­ra­de­llas amb Suárez. Fet que va obte­nir un bon rèdit polític a la seva arri­bada de l'exili. Era una època de relació tan o més difícil que l'actual, amb la diferència que hi havia més uni­tat dels par­tits cata­lans. Pujol faci­li­tava als pre­si­dents molta infor­mació, sobre­tot inter­na­ci­o­nal. Les seves visi­tes a La Mon­cloa es carac­te­rit­za­ven per gua­nyar en l'ús de la paraula.

En les pròximes set­ma­nes el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, visi­tarà La Mon­cloa i s'entre­vis­tarà amb Mari­ano Rajoy, i s'espera una gran escena de sofà. Tots dos tenen davant seu un llarg recor­re­gut en els seus res­pec­tius governs. Han de saber posar el rellotge a zero d'anti­gues dis­crepàncies i sobre­tot ense­nyar les car­tes per expli­car si volen fer el camí junts o sepa­rats.