la crònica

Hem guanyat! Hem guanyat!

Després de les eleccions, les declaracions dels partits i la informació dels mitjans fan la impressió d'una confabulació per magnificar els resultats i demostrar que tothom ha guanyat i que ningú no ha perdut. Com que és impensable que els mitjans privats es prestin al joc, llavors és que ho fan inconscientment. Una altra cosa és el suport d'alguns a formacions polítiques. Res a dir. No hi ha codi deontològic, llei o decret que prohibeixi prendre partit i fer l'ou com balla. Els que haurien de ser totalment asèptics són els mitjans públics, que per la seva condició estan al servei de la societat. Aquests haurien d'arbitrar, i no ho fan amb prou decisió per la seva dependència dels governs de torn.

En percentatge, percentatge del percentatge, vots, diputats, resultats de fet, tendència, comparativament, moralment, estadísticament o pel que sigui, ningú no ha perdut. Alguns filant prim potser no han guanyat, però de cap manera no han perdut. És molt maco!

A Europa: s'accepta que ha girat encara més a la dreta. D'un temps ençà, la dreta resta dreta i l'esquerra asseguda. A Espanya: «El PP ha guanyat, però el PSOE no ha perdut. Sols ha estat avisat.» Zapatero diu: «Tomé razón. ¿Moción de censura? ¿Cuestión de confianza? ¡Anda ya!» A Catalunya: Montilla glossa la victòria pírrica del PSC, posat d'esquena a l'oest: «La culpa, la té el finançament!» I doncs? Mas parla de l'ascens i diu: «Ja els tenim!», i prepara el desembarcament. Duran ha tret de l'armari la gorra nova de capità. Vidal-Quadras brama: «Èxit absolut!» (?!) Tampoc no ha perdut. Saura té una forma de guanyar trista i, en canvi, Puigcercós és un guanyador nat. Carod posa ambaixades i pren les aigües.

La meva esposa, que políticament és d'El cor de la ciutat, m'engega: «La dreta –et vaig dir que passaria això– ha guanyat. Què feu els nacionalistes?» Faig jo: «Hem guanyat en percentatge i tornem a ser la segona força!» Ella preguntà: «És molt important ser els segons? De què serveix?» Faig el sord i entro al lavabo amb el Sudoku Master.

Una pagesa del mercat del Lleó, de Girona, ha cridat eufòrica: «Hem guanyat! Hem guanyat!» Ella no té idees polítiques, però l'ambient a les parades és guanyador. Pel que senten, ningú no ha perdut i ells, doncs, tot i que no saben ben bé què, també han guanyat.

Els que podrien haver guanyat són el 62,4% d'abstencionistes. En cas d'arrenglerar-se, podrien treure i posar governs. Però els que han guanyat realment són els diputats europeus. Han estandarditzat els sous a l'alça per solidaritzar-se amb la crisi. Amb dietes incloses arribaran als 13.000 euros mensuals. Això és pasta gansa, i tota la resta són raons. Dic a les meves nétes casadores: «No us emboliqueu amb els amics de la universitat que ni amb títol no trobaran feina i porteu un eurodiputat a casa!» No és fàcil, és clar.

Corro pel jardí cridant: «Hem guanyat! Hem guanyat!» Els gossos dels veïns lladren.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.