Carlos Barrera: “La Generalitat ha de reactivar els traspassos a l'Aran”

carlos Barrera (Convergència Democràtica Aranesa, partit nacionalista aranès associat a CDC) va ser síndic d'Aran entre el 1995 i el 2007 i va recuperar l'any passat el càrrec de màxima autoritat de l'autogovern aranès, després d'un període de quatre anys en què els electors aranesos van col·locar al capdavant del Conselh Generau Francés Boya (Unitat d'Aran, partit nacionalista aranès associat al PSC). Durant l'etapa de Boya, el Conselh d'Aran i tots els partits i ajuntaments aranesos van consensuar una reforma de la Llei d'Aran, l'Estatut dels aranesos, que ara s'ha de discutir al Parlament.

Confieu que el Parlament català respectarà el text aranès?

Tot just ara la llei comença a caminar. Era un mandat de l'Estatut del 2006 però no va anar a tràmit, ara sí que l'hem posat a discussió al Parlament i confiem que arribi a bon port. Serà un procés llarg, d'uns dotze mesos, i nosaltres confiem que es respectarà la voluntat unitària dels aranesos. Ara crec que ens trobem en una millor situació que en els darrers anys.

Per què?

Durant els governs del tripartit no hi ha hagut cap traspàs de competències. Des del 1991 fins ara hi havia hagut un avenç gradual cap a un millor autogovern perquè així ho demanava el poble aranès i aquesta voluntat era respectada per Catalunya. Durant set anys de tripartit a la Generalitat, però, només s'ha optat per convenis de col·laboració i no s'ha traspassat cap competència com s'havia fet els anys anteriors. Cal una voluntat decidida del govern de la Generalitat, sigui el que sigui, per reactivar els traspassos i cedir quotes de responsabilitat i d'autogovern cap a la Val d'Aran, però el tripartit no va fer ni un traspàs. Ara volem tornar a impulsar els traspassos i anar reduint la fórmula de conveni.

Quina predisposició heu trobat en el govern d'Artur Mas?

Ara tots els departaments estan concentrats a resoldre la situació econòmica. Quan parlem amb els consellers de la Generalitat trobem molt poca disponibilitat perquè tenen aquesta prioritat i no pas el traspàs de competències. Però un cop resolta la discussió pressupostària, haurem d'iniciar de seguida el tràmit de la nova Llei d'Aran, i dedicar-li temps i capacitat política per poder resoldre-la bé i tirar-la endavant. Hem parlat amb el conseller Recoder (Territori i Sostenibilitat), també amb el conseller Pelegrí (Agricultura i Medi Natural), i sabem que ara han d'acabar de perfilar els pressupostos dels seus departaments, però un cop això estigui enllestit tenim a l'agenda assumptes a resoldre amb ells.

Com per exemple l'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Per exemple. El conseller Pelegrí, el conseller Recoder ja saben la nostra opinió: primer cal aclarir quina capacitat de gestió tindrem des de l'Aran. No podem acceptar que una porció important de territori de la Val d'Aran passi a ser gestionada d'una manera molt restrictiva i per un patronat d'un parc que es reuneix cada sis mesos i en qual no tenim pràcticament cap pes.

Dels tres ajuntaments que bloquegen l'ampliació, un d'ells és aranès. Hi doneu suport, per tant?

Totalment. Estem a favor del parc. Un dels accessos naturals més interessants al parc és des de l'Aran. Però també cal tenir en compte que la incorporació al parc de nous terrenys significa que els terrenys afectats tenen moltes restriccions en temes de caça, pesca, bolets, turisme, és a dir, en assumptes que són molt importants en l'economia aranesa. Des de Catalunya es pot entendre molt bé que no vulguem cedir sobirania del nostre territori i que es decideixin coses importants d'una porció del nostre país des de despatxos i patronats amb seu a Barcelona, Lleida o a on sigui. I això no és només una característica aranesa, sinó del conjunt del Pirineu.

Què vol dir?

El caràcter de la gent del Pirineu està molt arrelat a la terra, a les muntanyes, són molts segles de viure en condicions dures del treball de la ramaderia, de la caça, de la terra. No es pot pretendre prendre la gestió de la muntanya a la gent del Pirineu sense que protestin, qui no vulgui entendre això no entén el caràcter de la gent del Pirineu.

Una altra topada recent amb la Generalitat ha estat el pla director d'urbanisme aprovat en el darrer tram del govern anterior. De moment, heu aconseguit que es revisi.

Era tan intervencionista que envaïa competències dels municipis. Calia corregir-lo i s'està treballant en un nou pla més adequat a la realitat del territori, que els municipis i el conjunt de la vall se'l puguin sentir més seu. Fins ara havien tingut poca possibilitat de participar-hi. Esperem que en un any tinguem un nou pla director urbanístic.

Quins canvis preteneu que s'hi recullin?

El problema no és pas que vulguem afegir-hi grans actuacions urbanístiques o que impedeixi transformacions importants, no és això el problema del pla director. El que passa és que pretenia intervenir fins al més mínim detall de la planificació d'un ajuntament, fins al punt de deixar sense sentit l'elaboració de plans d'ordenació municipals. Per exemple, assenyalant com han de ser els solars que envolten esglésies, o assenyalant al parc del riu Garona unes restriccions que afecten activitats ja existents com càmpings o restaurants. Amb el pla director que va aprovar el govern de la Generalitat anterior, aquestes activitats estaven condemnades a una degradació progressiva amb els anys, ja que no se'ls permetia ni reformar un lavabo. Estem d'acord que van aconseguir fer de la Garona un gran parc fluvial d'interès natural i paisatgístic, però deixar que es degradin les activitats ja existents va precisament en contra d'aquest objectiu.

El govern espanyol va portar la llei de l'aranès al Tribunal Constitucional. Confieu que sortirà ben parada?

En absolut. Donem per descomptat que tindrà la mateixa sort que els articles de l'Estatut de Catalunya que feien referència al català. Els articles sobre els quals el govern espanyol ha presentat recurs són els que donen un caràcter preferent a l'aranès, i tenim clar que aquests articles cauran. Però mentrestant anem treballant amb la resta de marge que ens deixa la legislació, fent que l'aranès sigui la llengua vehicular de l'escola com fins ara, i desplegant la resta d'articles de la llei de l'aranès, que ara també és llengua oficial al conjunt de Catalunya.

Aranès o occità?

L'aranès és una variant de la llengua occitana, que parlen més de 3,5 milions de persones a l'Estat francès i al Piemont italià i que, per tant, és una llengua amb un mercat important. Però formalment nosaltres tampoc no renunciem a la nostra identitat com a aranesos i a les variants de la nostra llengua aranesa. Ningú entendria ara que no ens definíssim com a aranesos. No donem l'esquena a la resta de parlants occitans i de fet ens hem ofert com a lloc on poder discutir la confecció d'un estàndard de la llengua occitana, ja que som un punt neutral entre les diverses parles occitanes i tenim la singularitat que som el lloc on la llengua està més protegida oficialment. L'occità en les seves variants es parla a molts llocs però la nostra responsabilitat és que l'aranès es parli aquí i sigui la llengua d'ús de cada cop més ciutadans de la vall. Ara mateix només un vint-i-escaig per cent dels habitants de la vall la reconeixen com la seva llengua habitual i per tant prou feina tenim ja amb la protecció i la promoció de l'aranès.

Esteu satisfets de les relacions entre Catalunya i l'Aran?

Venim d'una època complicada. El debat de les vegueries que va impulsar l'anterior govern de la Generalitat va posar molta tensió a les relacions. A la proposta de la nova llei d'Aran hi ha un punt clau que és l'exigència que la Val d'Aran no pot formar part de cap altra divisió administrativa a Catalunya que no sigui ella mateixa. S'hi insisteix molt, en aquest punt. Això és perquè la redacció es va gestar just en el moment de convulsió per les vegueries, quan el govern català ens volia incloure dins d'una vegueria de l'Alt Pirineu, sense respectar el caràcter especial de l'autonomia aranesa i de la institució del Conselh Generau.

La divisió administrativa en vegueries no ho respectava, això?

No som una comarca, no se'ns pot diluir dintre d'una vegueria genèrica del Pirineu com si res deixant de banda tota la història pròpia, les institucions i el caràcter nacional que el propi Estatut de Catalunya ens reconeix. I això no vol dir que no ens identifiquem amb els altres territoris del massís del Pirineu, nosaltres som a la vessant nord però també ens volem entendre amb la resta de territoris pirinencs. Però tenim una història i una identitat i una voluntat d'autogovern que volem mantenir per sobre de tot.

Com està afectant la crisi l'economia aranesa?

Ens trobem ara en una situació molt complicada. El cop al sector immobiliari i de la construcció ha tingut una conseqüència molt dura en l'economia aranesa. Hem arribat a una xifra d'atur que mai no havíem tingut, un 14,57% en data 31 de gener, i ens deixa una economia que depèn gairebé en exclusiva dels serveis relacionats amb un turisme estacional, cinc mesos a l'any amb activitat, en dues tongades, una a l'hivern i una altra a l'estiu, i la resta són set mesos a l'any molt complicats, sense gaires alternatives per a la gent de l'Aran.

Alguna idea per canviar això?

Un dels projectes en què s'està treballant és la conversió de l'antiga estació d'esquí de la Tuca en un parc d'oci de natura. És un projecte impulsat amb Vielha que permetrà desestacionalitzar l'activitat turística i que durant tot l'any la Val d'Aran tingui atractiu per als visitants. També el parc de fauna d'Aran-Bossòst, al Portilló, estarà enllestit la primavera de l'any vinent. La desestacionalització del turisme és un dels objectius de l'Aran per als pròxims anys.