Política

la crònica

L'exili d'un jueu hongarès

Hongria, on la deriva autoritària impulsada pel govern conservador de Viktor Orban avança a marxes forçades, posa els pèls de punta a Europa. La petició d'asil polític al Canadà feta per l'escriptor i guionista hongarès d'origen jueu Akos Kertesz després d'haver estat objecte d'una “campanya difamatòria” al seu propi país, segons un comunicat difós per la seva oficina de premsa, empitjora la imatge d'Hongria davant la comunitat internacional.

Com passava en temps del nazifeixisme a Hongria, Akos Kertesz –que no té cap vincle familiar amb el seu compatriota i Premi Nobel de Literatura Imre Kertesz– va fugir recentment del seu país i des del 29 de febrer passat és a Montreal amb la seva esposa, perquè no aguantava més els insults, les amenaces públiques i les agressions físiques de què era objecte per part de l'extrema dreta. El novel·lista, de 79 anys, va denunciar públicament que havia estat “insultat i colpejat al mig del carrer”, i està convençut que a Hongria la seva vida corria perill.

Kertesz no exagera, perquè al seu país hi ha un poderós partit extremista i antisemita –Jobbik– que és la tercera força parlamentària, i també hi ha grups paramilitars d'ideologia neofeixista i neonazi molt violents que sembren el terror entre els ciutadans d'origen gitano i persegueixen els jueus. La situació és tan greu que, al febrer, l'activista hongaresa d'origen gitano i exlegisladora europea Viktoria Mohacsi també va buscar refugi al Canadà per salvar la seva vida. L'agost passat, Kertesz va ser objecte d'una gran polèmica entre els sectors més conservadors del seu país per la publicació d'una carta al diari hongarès publicat als Estats Units Népszava en la qual sostenia que els seus compatriotes negaven o minimitzaven la seva responsabilitat en l'Holocaust dels jueus hongaresos durant la Segona Guerra Mundial, una etapa en què Hongria era dirigida pel règim feixista i pronazi de l'almirall Horthy. L'hongarès és “feliç com els porcs que es rebolquen en el fang sense pensar en el matador que els degollarà”, va escriure Kertesz. Les seves opinions van provocar una dura campanya contra seva de l'Ajuntament de Budapest, a mans de Fidesz, el partit d'Orban, i de mitjans conservadors propers al govern, el qual no ha expressat ni el seu suport a l'escriptor ni ha condemnat les agressions i els insults que ha rebut. Kertesz assegura: “No he pres aquesta decisió [exili] contra Hongria i el poble hongarès, sinó contra l'actual poder, i espero poder tornar a una Hongria tolerant, humana i democràtica.”

La Unió Europea tampoc ha protestat oficialment davant el govern hongarès per l'exili de Kertesz. Tampoc ho ha fet el Partit Popular Europeu (PPE), que agrupa les formacions de centredreta dels països comunitaris, com ara el Fidesz de Viktor Orban. “Que un escriptor de Corea del Nord, Cuba o Bielorússia demani asil polític en un país democràtic és una cosa a la qual estem acostumats, però que ho faci un escriptor d'Hongria, que és un país membre de la UE i se suposa que democràtic, hauria d'avergonyir els europeus. No sé què és el que està fent Brussel·les, i també m'agradaria saber per quins motius Nicolas Sarkozy, Angela Merkel, Mariano Rajoy i el polonès Donald Tusk, que són membres actius del PPE, no pressionen el seu col·lega Orban perquè posi fi a la deriva autoritària del seu país”, es pregunta el periodista francohongarès Laurent Berthel. La Unió Europea, els Estats Units i organismes com ara el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) no pressionen Hongria per la democràcia, sinó perquè apliqui una dura política d'austeritat econòmica i pugui tornar el préstec de 20.000 milions d'euros que va rebre per evitar la fallida financera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Normalitat en les eleccions basques més incertes pel frec a frec entre el PNB i EH Bildu

barcelona
País Basc

Les urnes decideixen avui la força hegemònica dins el sobiranisme

BARCELONA
Estats Units

La Cambra de Representants dels EUA aprova el paquet d’ajuda militar a Ucraïna

BARCELONA
POLÍTICA

Infraestructures, habitatge i ocupació prioritats del PSC per al Ripollès

RIPOLL
POlÍTICA

La CUP-Defensem la Terra reclama més aigua per a la pagesia

GIRONA

Cañigueral (ERC): “Hem reduït un 30% les llistes d’espera a l’àmbit de la salut”

SANT FELIU DE GUÍXOLS
ELECCIONS 12-M

El PP gironí ofereix mà dura contra okupes i multireincidents

GIRONA
POlÍTICA

Vergés: “La força del municipalisme de les comarques gironines serà clau per recuperar el bon govern ”

BANYS i PALALDÀ
política

ERC acusa Illa de “posar en perill” el català amb la proposta de trilingüisme

barcelona