Amenacen amb denúncies si no es penja la ‘rojigualda'
La delegada del govern espanyol portarà als jutjats els ajuntaments que no tinguin penjada la bandera espanyola
Tots els partits, menys el PP i Cs, critiquen l'invent de la “guerra de banderes”
La Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya denunciarà un per un tots els ajuntaments que no tinguin penjada la bandera espanyola al balcó. L'episodi de Sant Pol de Mar, per tant, podria repetir-se els pròxims mesos. Les amenaces, concretades ahir per la nova delegada del PP María de los Llanos de Luna, van ser criticades durament per tots els partits catalans. La polèmica tan sols ha començat.
La delegada del govern espanyol, escudant-se en una llei de 1981 que obliga a penjar la rojigualda, va negar que la seva decisió sigui “ideològica”, sinó que simplement buscaria el compliment de la legalitat. Sorprèn, però, que el zel legalista arribi ara just quan el PP ha tornat al govern espanyol. De Luna, que diu que té una “relació completa” dels incomplidors, ja va explicar que, primer, faran un requeriment als consistoris i, si no els fan cas, l'advocacia de l'Estat portarà el cas al jutjat contenciós administratiu.
De Luna va advertir els ajuntaments dissidents que ja s'han guanyat molts casos d'aquest tipus. El cas que ha desfermat la polèmica va ser el de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar (Maresme). L'alcaldessa va haver de tornar a penjar la bandera estatal després d'una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquest gir en la política de l'Estat s'interpreta com una renovada aposta identitària del PP en temps d'impostos i retallades. Dirigents populars, amb l'ambigua excepció de Rajoy, semblen haver desenterrat l'agenda aznarista. De la bandera espanyola de la plaça Colón a la de la façana de l'ajuntament de Sant Pol. “La guerra de les banderes se l'ha inventada soleta la delegada del govern espanyol”, va exclamar la portaveu d'ERC, Anna Simó ahir.
Tots els partits polítics, amb l'excepció del PP i Ciutadans, van criticar la persecució dels ajuntaments pel tema de la bandera enmig de la pitjor crisi econòmica. El portaveu del govern, Francesc Homs, va evitar carregar contra l'executiu del PP, però va mostrar-se sorprès perquè un tema així sigui una prioritat de l'Estat. “El govern de la Generalitat, com sempre, estarà al costat dels ajuntaments si requereixen alguna mena de suport”, hi va afegir Homs.
El líder del PSC, Pere Navarro, va recordar a De Luna que “hi ha altres feines més prioritàries al país que anar perseguint banderes i fer fotos a les façanes dels ajuntaments per veure si hi ha o no la bandera espanyola”. Navarro va opinar que, amb la situació econòmica que hi ha, “la gent no acaba d'entendre actuacions com aquestes”. Tanmateix, va deixar clar que els ajuntaments socialistes tenen penjades les banderes espanyola i catalana.
En la mateixa línia, la republicana Anna Simó va suggerir “que es preocupin de trobar els 400 milions del port de Barcelona o de pagar el que deuen del fons de competitivitat”. “La feina d'una virreina”, va reblar Simó, “no és perseguir alcaldes que no siguin patriotes espanyols.” Els republicans donaran suport als alcaldes que no vulguin posar-la.
Solidaritat va aprofitar la polèmica per fer una crida, en paraules del diputat Alfons López Tena, a “obrir una guerra de banderes” si l'Estat continua requerint l'espanyola, i va instar a retirar-les totes i, de passada, a treure els retrats del rei Joan Carles.
A la xarxa Twitter, l'etiqueta #EsteladaAlBalcó encoratjava ahir a respondre de Luna amb estelades a tots els balcons.
LES FRASES
Solsona, 1991: la bandera, a la bugaderia
Un dels primers alcaldes a enviar la rojigualda “a la bugaderia” just abans d'un Onze de Setembre va ser l'alcalde de Solsona Ramon Llumà (CiU). Era el 1991, i la Guàrdia Civil i el PP el van denunciar. Llumà va dir que la bandera era a la bugaderia i que, en ser festiu, no podia recollir-la.
La majoria la retiren l'Onze de Setembre
Tot i que està prohibit per llei, nombrosos alcaldes catalans opten des de fa anys per retirar l'Onze de Setembre la bandera espanyola de la façana o els balcons municipals. L'any passat a Masquefa dos joves van ser atropellats pel cotxe d'un regidor mentre retiraven la bandera espanyola.
Esquerra només volia la senyera a Governació
Els consellers d'ERC, en els governs de Maragall i, per uns dies, en el de Montilla, van despenjar l'espanyola de l'edifici de Governació. Primer va ser Joan Carretero i després Xavier Vendrell. La polèmica va esclatar quan Joan Puigcercós la va retirar i Montilla el va obligar a reposar-la.
Pineda: vuit mesos per netejar-la
El 1993, Pineda es va passar vuit mesos sense penjar la bandera espanyola. Oficialment, segons l'aleshores alcalde del PSC, “era a la bugaderia”. La bandera es va tornar a posar a petició dels regidors del Partit Popular, i per l'amenaça de ser sancionats per un tribunal.
La delegació a Berlín, sense la bandera estatal
L'obertura de la delegació de la Generalitat a Berlín, durant l'època de Josep-Lluís Carod-Rovira, va indignar d'allò més Ciutadans perquè l'oficina no tenia cap bandera espanyola. L'exdiputat José Domingo va explicar que Carod li havia dit que la bandera estatal era a la bugaderia.
