Alarte assumeix una derrota en el dotzè congrés
El líder del socialisme valencià dóna la culpa de la crisi social i electoral a tot el partit
Reconeix que no haurien d'haver acceptat la imposició de Ferraz de suprimir l'organització comarcal
Els socialistes valencians van iniciar ahir una nova etapa amb la inauguració del dotzè congrés, en què els 555 delegats han de decidir qui serà el futur secretari general d'una formació que no guanya uns comicis des del 1991. En un discurs trist i en què es va trobar a faltar més entusiasme, l'actual líder del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, va assumir implícitament la seua derrota en la trobada. “És molt fàcil caminar i treballar amb el vent a favor, però jo mai he pogut fer-ho. Els canvis polítics necessiten temps. Les coses no poden fer-se d'un dia per l'altre”, es va defensar Alarte davant les nombroses crítiques internes que ha rebut des que en 2008 va aconseguir la secretaria general per tan sols vint vots de diferència amb l'altre candidat, Ximo Puig.
Les paraules d'Alarte, pronunciades en el paranimf de la Universitat d'Alacant, durant el discurs per defendre la seua gestió, van sonar a comiat. Això no obstant, el líder del PSPV-PSOE amb pitjor bagatge electoral –en les passades eleccions generals del 20-N la formació ni tan sols va arribar al 30% dels vots– va donar la culpa de l'actual situació a tota la formació. En el que podia ser el seu últim discurs al capdavant del partit. Alarte va subratllar que la seua havia estat una gestió compartida. “Els responsables de l'actual situació som tots, des que es va tancar l'onzè congrés”, va expressar. “Durant aquests quatre anys –va afegir– hem fet oposició i hem presentat un projecte alternatiu que es va plasmar en un programa unànime, al qual tot el partit es va sumar i que va ser votat per 700.000 valencians”, va reblar Alarte.
La justificació d'Alarte
El líder va assegurar que amb ell, el partit havia assolit els tres objectius que es va marcar en 2008: definir una oposició forta i contundent; convertir el PSPV-PSOE en una opció vàlida i alternativa al PP; i oferir un projecte per a eixir de la crisi amb un model econòmic diferent. Com a mèrits, Alarte es va atribuir la dimissió de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana. “Hem fet que Camps s'anara a casa. És un gest d'honorabilitat i dignitat del partit.” El candidat va explicar que la lluita contra la corrupció no havia sigut una opció fàcil. “No es tractava sols de fer denúncies, sinó de trencar amb una estructura poderosa que servia per finançar infraestructures de poder, el clientelisme i enriquir uns quants amics”, va relatar Alarte.
La candidatura d'Alarte s'enfronta a les encapçalades pel diputat al Congrés i alcalde de Morella, Ximo Puig; Francesc Romeu, un dels homes de José Blanco, i l'advocat Manuel Mata, del corrent Izquierda Socialista. Al tacament d'aquesta edició, no havia conclòs el termini perquè tots quatre recolliren el 20% d'avals exigits, ni s'havia procedit a votar l'informe de gestió. Tot indica que Puig hauria arribat a un pacte amb Romeu, pel qual aquest “cediria” els seus vots a canvi d'encapçalar la candidatura del partit per a les pròximes eleccions autonòmiques. Fonts del PSPV van informar que se sabrien els candidats definitius cap a les quatre de la matinada.