Pulpopop: “La música ha de fer la gent feliç i lliure”

“Nosal­tres no hem estat el grup reve­lació de l'any, però sí el grup revo­lució de l'any”, diu, ben con­vençut, Edgar Mas­segú, la veu i el Pulpo de Pul­po­pop, el grup que com­par­teix amb Pau Boïgues, òbvi­a­ment el Pop del binomi. Aquests giro­nins –de Sarrià i la Cellera de Ter– diuen que són el “grup revo­lució” perquè, per exem­ple, van pro­ta­go­nit­zar una acció a la seu bar­ce­lo­nina de la SGAE, just abans de les elec­ci­ons per reno­var la dete­ri­o­rada pre­sidència de l'enti­tat ges­tora, on un per­so­natge que simu­lava ser-ne el pre­si­dent els feia entrega d'un xec de mig milió d'euros pels drets de La figa, un dels seus temes emblemàtics. “Intentàvem que els músics obris­sin els ulls. Ara estem con­tents que aquesta ins­ti­tució esti­gui can­vi­ant”, afe­geix Mas­segú. I perquè són el “grup revo­lució” i uns amants de la lli­ber­tat en el sen­tit més ampli i uni­ver­sal del con­cepte, Pul­po­pop actu­a­ran el 29 de juliol en el con­cert Cata­lu­nya vol viure en lli­ber­tat, que tindrà lloc a la Devesa de Girona, orga­nit­zat per El Punt Avui i diver­ses asso­ci­a­ci­ons que tre­ba­llen acti­va­ment per les lli­ber­tats naci­o­nals del poble català. Aquesta serà l'última actu­ació de la Gira Figa de Pul­po­pop abans de tan­car-se durant tot el mes d'agost, després de gai­rebé qua­tre anys de con­certs i molta acti­vi­tat, per ini­ciar un procés de reflexió i rein­venció. “Volem tro­bar-nos a nosal­tres matei­xos i tro­bar el nos­tre so, i tor­nar al setem­bre amb més con­certs i un nou mate­rial. El nos­tre objec­tiu és crear una música més etèria que ens con­necti amb tot el que està pas­sant al món. Tindrà vin­cles amb el gos­pel i amb les cadències operísti­ques del Roman­ti­cisme.”

Pul­po­pop no fan cançó pro­testa, però també tenen el seu petit gran cor con­tes­ta­tari, amb mati­sos: “Hem aga­fat l'espe­rit rebel i rei­vin­di­ca­tiu de la gene­ració ante­rior, però també hi posem molt d'humor. Algú va dir que fèiem cri­dar al públic la paraula figa com qui crida lli­ber­tat o inde­pendència, i tenia raó. La figa no deixa de ser una metàfora de l'alli­be­ra­ment sexual i de les con­ne­xi­ons sense bar­re­res entre les per­so­nes”. Poca conya amb Pul­po­pop: van ser con­vi­dats pel Pen Club català a la pre­sen­tació del Mani­fest de Girona pels drets lingüístics –“també tenim un com­promís amb la llen­gua i amb la fonètica pròpia del nos­tre ter­ri­tori”–, i l'Ins­ti­tut de Ciències Fotòniques de Cata­lu­nya els ha ani­mat a por­tar la contrària a Goeb­bels, gra­vant una cançó en una freqüència d'afi­nació que el minis­tre nazi va pro­hi­bir per decret perquè exal­tava massa els oients. “La lli­ber­tat del músic comença pel seu so, i la música ha de ser­vir sobre­tot perquè la gent sigui més lliure i feliç.”