Tres canvis en profunditat
Aquest és el darrer butlletí electrònic que editem abans de la interrupció estiuenca. El dediquem a assenyalar uns quants temes de reflexió. Temes de gran transcendència.
1. Les dues grans dificultats. L'evolució de la política i la de la societat espanyoles han creat una mentalitat i han produït una estructura de l'Estat que conduirà Catalunya a una situació d'ofec gradual i de residualització en tots els terrenys. Finalment, que sigui veritat allò que ja sense embuts diuen a Madrid, i en general a Espanya, amb la fatxenderia amb què de vegades s'expressen, i molt creguts fins fa poc que tenien la paella pel mànec, “ya es hora de que les desenchufemos”. O bé, “dentro de dos generaciones todo esto de la lengua y de la autonomía se habrá acabado”. Realment amb el concepte d'Espanya que ens volen imposar, Catalunya no és viable.
Com a rèplica a això hi ha un creixement de l'independentisme a Catalunya. I realment, vist el determini amb què impulsen aquesta política d'escapçament autonòmic (és a dir, de poder polític), d'ofec financer i de difuminació identitària, i finalment també de malestar social, la independència seria la resposta lògica i millor. Però molt difícil.
O sia que ens trobem enfrontats a dues alternatives, totes dues molt problemàtiques. Amb l'agreujament que Espanya no fa cap moviment de recuperació de l'esperit més obert que va semblar que hi havia en el moment de la Transició, i, encara que afeblit, mantingut fins als volts del 2000.
2. Europa. Present i futur. Que Europa viu una crisi forta és evident. Econòmica i política. Que està amenaçada de declivi, si no reacciona, també. Hi hem dedicat molts editorials. Però també hem dit que la crisi podria tenir un efecte positiu si davant de l'evidència Europa reacciona i fa un pas endavant cap a més unitat política. Sobre això, i sobre el paper d'Alemanya i el dels països del sud, i sobre la repercussió que això pot tenir per a Catalunya –bona o dolenta, segons com–, podrem influir potser molt poc, però podem i hem de tenir criteri. I hem de preparar la nostra societat.
3. Un canvi de mentalitat. De fons. Si analitzem la mentalitat dominant a Europa, de 1945 fins avui, veurem que hi ha hagut cinc etapes.
a) La de la reconstrucció; dominant de 1945 a 1955-1960. Per tant, la de la moral de l'esforç i de creació de riquesa, i aixecament del nivell de vida.
b) La del repartiment de la riquesa i d'oferiment de seguretat a la gent. De 1955 a 1970-1975 (i, de fet, continuada fins fa poc). És a dir, la de creació i ampliació de l'estat del benestar.
c) A partir, aproximadament, de 1970-1975 continua l'enfortiment de l'estat del benestar. Però ja s'ha arribat a un nivell molt alt a còpia de millores molt repetitives i ja no es pot anar gaire més enllà. I no podent oferir gaire més, s'entra a l'etapa de l'hedonisme, és a dir, d'aquella filosofia segons la qual el plaer és la raó principal de la vida. El plaer, i no el propòsit d'una societat millor i més justa i l'esforç que això reclama.
Ara això s'ha enfonsat. Era previsible que poc o molt, tard o d'hora això passés. Ha passat ara, bruscament i amb gran sorpresa de molts. Hi havia hagut profetes que ho havien previst. Però a la gran majoria de la gent la magnitud i l'extensió els sorprèn i els espanta.
Això se superarà no demà, ni demà passat. Però se superarà. Però s'haurà acabat l'època de la facilitat. I del “avui més que ahir però menys que demà”. I caldrà retornar a la moral de l'esforç i de la responsabilitat individual i col·lectiva.
Tres grans canvis en profunditat. Que no podem esquivar. I que requereixen reflexió i voluntat de redreçar el que s'hagi de redreçar. A Europa, a Catalunya, a la societat.
Us recomanem la lectura dels següents editorials: ‘Sobre la solidaritat, si poca o massa' (19 de juny de 2012); ‘El que segur que és impossible' (13 de juny de 2012); ‘La crisi europea (és a dir, la nostra crisi)' (30 de maig de 2012); ‘Sobre la magnitud del perill' (25 d'abril de 2012); ‘Alemanya. I Europa' (22 de febrer de 2012); ‘Catalunya no és viable (o ho seria si...)' (8 de febrer de 2012); ‘Més Europa' (1 de febrer de 2012); ‘Sobre la viabilitat o inviabilitat de Catalunya' (11 de gener de 2012); ‘Què significa més Europa?' (14 de desembre de 2011); ‘Si tot acaba bé tindrem més Europa' (7 de desembre de 2011); ‘Habéis perdido y no os necesitamos' (22 de juny de 2011).
