La imatge símbol de fa vint anys
La noia del concert
Tenia disset anys, vivia a Cardedeu, va venir a Girona amb la colla i la seva foto a collibè d'un noi que no recorda, amb el puny alçat i l'estelada al coll, es va convertir en la icona del concert
Acaba d'actuar en el festival Grec, està embarassada de cinc mesos i veu el país preparat per fer un pas endavant si no vol enfonsar-se
Li sorprèn la fotoi diu que eren les amigues les que pujaven collibè de nois alts, però que ella no ho feia
Es diu Maria Montseny Rodri Castellar, té 37 anys, és ballarina, viu a Barcelona i està embarassada de cinc mesos d'una nena. Ara sabem el seu nom i coneixem la seva història, però durant molts anys va ser la noia del concert. D'entre els centenars de fotos que es van fer el 29 de juliol del 1992 durant el concert contra l'operació Garzón, la seva va ser escollida per il·lustrar el reportatge de Presència. I, posteriorment, cada vegada que s'ha parlat d'aquell macroconcert, la seva foto ha estat l'escollida per deixar constància d'aquella nit de rock i cançó i de reivindicació nacional. Ara, quan El Punt Avui impulsa la gran festa Catalunya vol viure en llibertat, la foto va tornar a ser portada del diari i destacada en planes interiors, va sortir a Presència i demà serà de nou portada d'aquesta revista.
Va ser el seu pare qui ens va demanar la foto per fer-la-hi arribar. Primera sorpresa: és Jaume Rodri, escultor, escriptor i exdiputat d'ERC al Parlament. “Li fa molta il·lusió, i a mi també”, ens explica Maria Montseny. Es diu així perquè el seu pare, independentista de pedra picada i home de la terra, es va plantar davant del policia que no li volia inscriure el nom. “Li va fer creure que era un insult si no acceptava inscriure la Mare de Déu del Montseny. Va colar i em dic així legalment”, explica riallera. Fa vint anys en tenia 17, vivia a Cardedeu i seguia moltes festes majors per la comarca. S'imagina que va anar a Girona en tren amb la colla i van tornar l'endemà, amb el primer del matí. Es va sorprendre en veure la foto publicada. Va ser mesos després, mitjançant uns amics de Lleida que havia conegut en un camp de treball a Horta de Sant Joan. Li sorprèn la seva imatge perquè es considera discreta i tímida, i que les seves amigues buscaven nois alts i simpàtics per pujar-hi a collibè, però que ella no ho feia mai. No coneix el noi que la portava al damunt. Li agradaven Umpah-pah i Sopa de Cabra i encara segueix Adrià Puntí i li agrada El petit de Cal Eril. Va militar un temps, però ho va deixar. Es diu independentista perquè ho porta als gens, però s'ho mira des d'una certa distància, tot i que veu el país preparat per fer el pas endavant: “Si no, ens enfonsarem, i si ens hem d'enfonsar, almenys que siguem lliures.” La noia del concert va estudiar a l'Institut del Teatre i història de l'art, va anar a Amsterdam a ampliar estudis i ha ballat amb la Danat Dansa i la companyia d'Andrés Corchero. Ara ha presentat a la Caldera de Gràcia, dins del festival Grec, Coristes, amb Anna Rubirola, que ja havien portat al Mercat de les Flors. La va ballar prenyada de cinc mesos i n'està contenta. Tant com preocupada per la pujada de l'IVA. “És l'estocada final. Estem perplexos. És un món fràgil, i això l'acaba de sentenciar.” Malgrat tot és optimista, i sap que se'n sortirà. I vindrà al concert del 29-J.
