“El català a les Illes no ha perdut prioritat a l'escola”

Es pot accep­tar tot menys l'insult, i vaig ser allà fins que va dir que el govern era fei­xista. No puc con­sen­tir que al govern que jo repre­sento se l'insulti, a més que si el govern és fei­xista vol dir que jo també ho sóc, i evi­dent­ment jo no ho sóc. D'altra banda, va dir que només el 10% dels fun­ci­o­na­ris hau­ran de saber català quan per exem­ple l'haurà d'acre­di­tar el 100% en el món docent. Que digui tota la veri­tat.

Ara repre­sento un govern, però he vin­gut abans i tot­hom m'ha trac­tat bé sem­pre; he coor­di­nat Història de les Illes Bale­ars d'Edi­ci­ons 62. És que ara Edi­ci­ons 62 col·labora amb fei­xis­tes? És una edi­to­rial amb una tra­jectòria fei­xista? El dis­curs d'aquesta senyora va estar fora de tot el que havia de ser el lliu­ra­ment d'un premi, i va des­lluir fins i tot l'altre pre­miat, Josep Miquel Vidal, que és per cert una per­sona com­pro­mesa amb la llen­gua cata­lana. Cerdó va dir que feien una tasca política, doncs que es pre­sen­tin a les elec­ci­ons i que les gua­nyin. El pre­si­dent del Par­la­ment balear, el dia que va pren­dre pos­sessió, va dir que el govern no posava en dubte en cap moment la uni­tat de la llen­gua, i només vol que els voca­bles pro­pis de les Bale­ars siguin pre­sents. Nosal­tres també som anne­xi­o­nis­tes en la qüestió lingüística, però òbvi­a­ment no en la política.

El País Valencià prendrà les seves deci­si­ons, jo em refe­reixo a la meva res­pon­sa­bi­li­tat, que són les Illes. Ens hem man­tin­gut a l'Ins­ti­tut Ramon Llull, tenim bona relació amb Mas, a l'euro­regió par­ti­ci­pem en pro­jec­tes comuns, el govern català ens res­pecta, i nosal­tres a ell...

Sí, però Cas­tellà no va insul­tar el govern, i té tot el dret a cri­ti­car-la. A més, tenim una política de col·labo­ració uni­ver­sitària i estem d'acord en mol­tes coses. Ara, el que no diré és que el senyor Mas, Rajoy o qui sigui és un fei­xista perquè no és veri­tat.

No, és la pri­mera vegada, i que jo recordi tam­poc els meus com­panys de govern. Es pot dis­cre­par a par­tir d'un mínim de res­pecte a l'adver­sari polític.

La situ­ació és que hi ha gent que insulta i d'altres que no. El que s'hau­ria de dema­nar a l'OCB, i hi ha mem­bres que li ho dema­nen, és per què l'únic motiu de dis­puta entre el par­tit majo­ri­tari i l'enti­tat és el tema de la llen­gua. Em sem­bla molt bé que facin una tasca política, però sense caure en l'insult. La relació és dolenta amb una per­sona en con­cret, com la senyora Cerdó. El senyor Bibi­loni també va dis­cre­par edu­ca­da­ment i podrem dis­cu­tir i par­lar del que hàgim de par­lar.

Natu­ral­ment, jo i el govern balear parla amb tot­hom que res­pecti el dret a la vida i que no insulti, i és el que fem.

Ell té aquesta visió, ja es tro­bava incòmode al par­tit, i el de la llen­gua és un argu­ment més, no l'únic. No em plan­tejo la qüestió perquè no sóc afi­liat al PP i em cen­tro en la tasca al govern, que em va reque­rir per a una gestió de direc­tor d'uni­ver­si­tats. Per con­trac­tar gent, per exem­ple, la UIB tam­poc exi­geix cer­ti­fi­cació de català... i posa­rem en dubte per això que és un pilar fona­men­tal per a la llen­gua?

Crec que el govern no va con­tra el català ni con­tra res. No penso per exem­ple que el català hagi per­dut la pri­o­ri­tat a l'escola.

Les polítiques que es fan són per garan­tir el dret que l'alumne d'infan­til triï la llen­gua i l'escrip­tura, que és el que es dema­nava a Cata­lu­nya durant el fran­quisme, empa­rant-se en el dret que donava la Unesco a les llengües mino­ritàries.

No, però les famílies hi tenen dret, i és el que defenso. Puc estar equi­vo­cat, però tinc la sort que tinc una feina a la uni­ver­si­tat i el dia que no esti­gui d'acord amb el meu govern me n'aniré.

Estic d'acord que es podria fer d'una altra manera, res­pec­tant molt més els modis­mes mallor­quins, menor­quins i eivis­sencs. IB3 el que ha de fer és cul­ti­var el català i el cas­tellà, intro­duint modis­mes pro­pis sense qüesti­o­nar la uni­tat de la llen­gua.

Les publi­ca­ci­ons del govern són en català, el govern i el Con­sell Insu­lar de Mallorca han assu­mit la con­tinuïtat a Bar­ce­lona de l'Espai Illes, a les emis­so­res del govern el català té presència majo­ritària... Aquí no hi ha cap tipus de per­se­cució. A les Illes passa el mateix que a Cata­lu­nya: a fora, algú que no ho coneix parla d'una situ­ació que no és real, com si es per­seguís el cas­tellà, quan jo tombo molt per Bar­ce­lona i no he vist mai cap pro­blema. Hi ha l'estratègia política de crear un clima d'ani­mad­versió cap al govern, per acon­se­guir d'una altra manera el que no s'ha pogut a les urnes.

Amb l'ànim de solu­ci­o­nar els pro­ble­mes fona­men­tals de les Illes, i de no crear-ne on no n'hi ha, tot i que defensa un prin­cipi fona­men­tal, que és la lli­ber­tat de la gent. No conec cap decla­ració seva con­tra la uni­tat de la llen­gua o el català. Només conec insults de gent de l'OCB, i aquesta dinàmica és molt peri­llosa perquè es pot entrar en un clima de tensió també per al votant del PP. Si l'OCB no vol accep­tar que la majo­ria ha votat això, té un pro­blema greu.

Les mani­fes­ta­ci­ons que hi ha hagut són legítimes i legals, però no ho és fer el pas cap a l'insult, això és el que crea tensió.

No en tinc la res­pon­sa­bi­li­tat, no sóc el direc­tor gene­ral de Cul­tura, jo tinc diàleg amb tota la comu­ni­tat uni­ver­sitària. Una part està d'acord amb el que fem i una altra no, i el que hem de fer és mirar de tre­ba­llar des del diàleg.

És la llen­gua ofi­cial i nor­mal, té una presència majo­ritària en facul­tats com Lle­tres, i altres on no ho és tant. Aquí hi va el dret del pro­fes­sor a fer la classe com cre­gui con­ve­ni­ent, no crec que hi hagi hagut cap con­flicte lingüístic a la UIB.

La relació amb les altres uni­ver­si­tats de parla cata­lana és abso­lu­ta­ment nor­mal, estem a la Ramon Llull, col·labo­ram a la Xarxa Vives, estem a l'euro­regió... No tenim cap apri­o­risme.