Ara sí que toca

El debat de política general que comença aquesta tarda al Parlament hauria de servir per aclarir la situació política catalana. Per saber quan seran les eleccions, quin és l'objectiu de cada grup, qui serà el candidat dels socialistes, i també les possibilitats reals dels projectes de futur...

Hauria de ser un debat que marqués història, semblant al que va passar en els inicis, tal com es va crear al voltant del “Ja sóc aquí” de Tarradellas. De fet, tots els presidents han deixat escrita la seva marca. Una de molt feliç era la del ganxó Josep Irla, que va morir al seu exili de la Provença. És autor d'una frase menys coneguda que la de Lluís Companys: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.” La d'Irla té un contingut profund: “Catalunya, aquesta petita terra, els ciutadans de la qual estimem, amb doble amor inseparable, la pàtria i la llibertat”...

Ara, els temps estan menys pendents de les frases encertades. No hi ha temps per recrear-se en cites que passaran als annals de la història catalana. Els temps serveixen per aclarir situacions. Avui s'espera que el president de la Generalitat, Artur Mas, es mantingui ferm al costat del clam sobiranista, al qual donen suport CiU, ERC, ICV-EUiA i SI. També s'espera que el Partit Popular de Catalunya i Ciutadans vulguin impedir que Catalunya sigui independent.

Més difícil serà la reacció que tindran els socialistes catalans, el centreesquerra català. Els últims esdeveniments els han deixat desorientats i amb poc marge de maniobra en un moment en què la ciutadania demana claredat de missatges.

Avui, allò que es vol escoltar és quelcom com “ara, sí que toca”. Ara toca anar en direccions encertades sense errar el rumb com ha passat en altres ocasions.