El temps no ho cura tot

La sardana de l'alcalde d'Amer és una tradició molt antiga que simbolitza un poble que s'uneix i aparta les diferències per fer front als problemes comuns. L'agost passat, però, va viure un dels seus anys més tensos, amb un discurs de l'alcaldessa, Alba Serra, que amenaçava de no tornar-la a ballar. La causa no és altra que la querella que li ha posat el cap de llista d'ERC, Xavier Targa, per temes urbanístics que vénen de lluny. Tot i les diferències, és difícil que la tradició s'interrompi com va passar a principi del segle passat. La divisió al poble llavors arribava a un punt que diuen que fins i tot els que la ballaven havien estat apedregats. Es va deixar de ballar, fins que el 1949 es va recuperar i no s'ha interromput més, tot i que hi ha hagut èpoques de molta tensió. De pedres ara no se'n llencen, però les acusacions i denúncies judicials són ben presents a Amer. El temps ho cura tot, segons la dita, però a Amer potser caldria haver-ne aplicat una altra, aquella que diu: “Abans d'entaular plet, fes-hi avinença.”

Poca gent d'aquest municipi selvatà de poc més de 2.200 habitants està disposada a parlar obertament de la situació política del municipi, i encara menys amb un foraster. Joan Güell, que va ser alcalde amb una llista d'independents des del 1999 fins al 2007, és assenyalat per molts (simplificant molt) com un dels principals culpables de la convulsió política actual per dues actuacions urbanístiques: la llicència donada per a la construcció dels pisos Baker –que ocupen una part de la via pública i amb una llicència que la Generalitat considera nul·la– i la compra d'un edifici a la plaça de la Vila que havia de ser –segons deien– de l'Ajuntament, que ja hi tenia destinats uns diners. Una societat va comprar l'edifici per pocs diners més dels que oferia l'Ajuntament quan va sortir a subhasta, i als baixos la mare de Güell hi va obrir un bar, que actualment regenta encara l'exalcalde. Tot i ser al centre de la polèmica, Güell no vol dir res sobre el tema –que encara és als jutjats– dels pisos Baker ni sobre la situació política de l'Ajuntament.

Narcís Junquera, exalcalde, regidor de l'Ajuntament i imputat en la querella presentada per Targa per l'edifici Baker, tampoc no en vol parlar. La crispació per les denúncies de Targa es palpa, i ha arribat al punt de fer que l'alcaldessa, Alba Serra, es plantegi plegar.

No tot a Amer han estat tensions, però. En les primeres eleccions democràtiques, el 1979, la llista de CiU, encapçalada per Josep Puigdemont, va ser la més votada, amb quatre regidors. Les altres tres llistes van ser una agrupació per la independència de Bonmatí (que llavors encara era part d'Amer), Treballadors d'Amer i una llista propera a Aliança Popular. Puigdemont (pare de l'alcalde de Girona) recorda que tots els regidors van fer una reunió a Bonmatí en què es va decidir que ell seria l'alcalde, “però vaig posar com a condició que els onze regidors treballaríem pel poble, i així va ser”, explica. Va ser l'únic cop, però, que s'ha aconseguit fer un govern de concentració a Amer. “Mai hi va haver tensions, teníem un pla de treball i hi havia molt per fer”, recorda. Puigdemont –que dedica una gran part del temps a la història del municipi i té en projecte un llibre– veu amb preocupació l'època actual de tensions. “A Amer tothom diu que no és polític però tothom va xerrant, som gent de mercat i fira, i el primer sempre ha estat el calaix”, exposa. Aquesta facilitat per escampar rumors fa que creixin tensions. També creu que en un poble petit “no hi hauria d'haver govern i oposició”. “Hauríem d'elegir persones, i tots a treballar; és un municipi petit, i no hauria de ser difícil posar-se d'acord per treballar”, manifesta.