L'Estatut de Núria com a referent

El passat dia 9 de setembre es van complir 80 anys de l'aprovació a les Corts espanyoles de l'Estatut de Catalunya del 1932, conegut com l'Estatut de Núria perquè va ser en aquest santuari del Ripollès on el van redactar. El document original va ser aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya, però a la cambra estatal el van retallar considerablement. Els recorda alguna cosa, aquest procés? Després vindrien la guerra i la dictadura, que va eliminar tot rastre d'aquell Estatut.

En plena efervescència sobiranista, ahir es va commemorar aquest aniversari amb un acte –senzill– al saló modernista on van tenir lloc les reunions dels redactors de l'Estatut, conservat com una joia en les ara funcionals instal·lacions de Núria. La vicepresidenta, Joana Ortega, va encapçalar la llista d'autoritats, mentre que l'historiador Jaume Sobrequés va encarregar-se d'explicar la gestació, el naixement i la mort del document de Núria i –amb el seu característic to abrandat– d'advertir que a partir d'ara els atacs provinents de Madrid aniran en augment. Com era previsible, l'Estatut de Núria va estar en el centre de tots els discursos, en tant que referent i font d'inspiració en l'actual context. En una metàfora encertada, l'alcaldessa de Queralbs va comparar aquell text amb els fonaments d'una casa. “Ara hem d'aixecar els murs”, va dir Imma Constants. “Som hereus de l'esperança del 1932 i no la decebrem”, va augurar la vicepresidenta, just abans que el president del Consell del Ripollès, Miquel Rovira, tanqués els parlaments amb un contundent: “Visca Catalunya lliure!”