Què fem amb el morrut roig a Alzira?

Els meus amics i amigues d'Elx, ciutat dels dos patrimonis de la humanitat, de fa temps em varen transmetre la preocupació per la plaga mortal que esta desfent internament moltes de les nostres palmeres. Es tracta del morrut roig (traducció valenciana del rhynchophorus ferrugineus), espècie de coleòpter tropical llegíssim, que completa el seu cicle vital dins de les palmeres que omplin els parcs, jardins i horts de les nostres comarques.

L'exemple més pròxim de que aquest animalet corrosiu, està actuant i de valent, el trobem a hores d'ara a l'entrada de la ciutat d'Alzira. L'estora verda de gespa y de belles palmeres que donava la benvinguda a la nostra ciutat, s'està convertint en desficaci de palmeres retallades i pelades que veritablement donen llàstima. Cal recordar que aquestes palmeres varen ser plantades amb l'arribada de la democràcia y en les primeres legislatures de l'ajuntament democràtic, més concretament després de la pantanada (fa ara 30 anys).

Tal vegada la comparació siga molt extrema i ja alguna vegada he utilitzat el símil o imatge del morrut com a característica depredadora de la política duta a terme pel partit que governa a la Generalitat Valenciana. Però en la realitat actual del País Valencià tot podria ser. El morrut actua per dins, s'introdueix per la saba de la palmera, es reprodueix vertiginosament, seca la força vital de la planta, la corromp i la tritura. I hem de saber que malgrat el tractament de verí, d'alt cost econòmic, difícilment podem salvar la palmera, que dissortadament acaba tallant-se pràcticament de soca i arrel. Com està passant al jardí de l'entrada de la capital de la Ribera. Ah! cal dir que el morrut no ataca el cartell de l'obra de l'estació d'autobusos del Pla Confiança, el qual resisteix per a glòria i publicitat del PP.

Sense dubtes, el morrut està acabant amb les nostres palmeres, com la política corrupta, plena de mala sang, d'autoritarisme, insults i menyspreu, pot acabar si més no, en la nostra democràcia, deteriorant els ànims participatius dels ciutadans i ciutadanes i creant un desencant polític galopant. La mateixa democràcia que va plantar les palmeres de l'autogovern, de la recuperació de la nostra identitat com a poble, de la participació i la gestió democràtica pot veure's trontollada per aquest morrut roig que sembla envair els nostres pobles i ciutats.

Des de Compromís per Alzira, la concreció de la nostra realitat i els comentaris de veïns i visitants, ens condueix a preguntar-nos que podem fer amb les palmeres atacades pel morrut. Des de fa més d'un any venim preguntant a l'equip de govern del PP, quina és la despesa econòmica que suposa el tractament i els treballs de manteniment de les palmeres i quina solució de futur es vol donar al jardí de l'entrada a la ciutat. Els prop de 40.000 € de despesa en aquesta partida en els dos darrers anys, no han pogut parar la mort de més d'un 10% de les palmeres de tot el terme municipal. Aquesta perspectiva, ens fa reivindicar un altra estratègia front aquesta plaga. Tal vegada tallar i llevar les palmeres malaltes i anar substituint-les per arbres ornamentals de fulla caduca —el que suposa sol a l'hivern i ombra a l'estiu— seria una opció a estudiar. Una cosa sembla clara o actuem, o el morrut es carregarà les nostres palmeres i el nostre jardí que tant ens ha costat d'alçar i mantenir.

Tal vegada la comparativa amb la democràcia, amb la dignitat política i amb la participació i transparència de gestió pública, seria d'un altra mena sense el “morrut” que ens ha portat a la situació de crisis actual.

(*)Diego Gómez i García és regidor de Compromís a Alzira