Política

MARC VIDAL

CANDIDAT D'ICV-EUIA PER LA DEMARCACIÓ DE GIRONA

“Si seguim fent el que s'ha fet fins ara, no ens sortirem”

Proposa que, en lloc de seguir retallant, s'inverteixi a crear ocupació en sectors estratègics, com ara sanitat, educació, serveis socials o un turisme integrat i respectuós amb el territori

Defensa el dret a l'autodeterminació, però considera que les llibertats nacionals han d'anar acompanyades de la justícia social

PRIORITATS
“Tenim claríssim que les llibertats nacionals han d'anar acompanyades de la justícia social”
PSC
“ Obrim la porta als habituals votants del PSC perquè, en part, compartim un mateix espai”
BANCA
“Amb els diners
que hem posat en alguns bancs, els hauríem pogut comprar”
CUP
“Estic content que hi hagi una força d'esquerres més, i a més, de gent jove, com nosaltres”
OCUPACIÓ
“Crear 54.000 llocs de treball és agosarat, però és que la situació és dramàtica”
TURISME
“Cal un model que sigui respectuós amb el territori i les persones que hi viuen”
INDEPENDÈNCIA
“El dret a l'autodeterminació, hi ha gent que l'hem defensat des de sempre”
EL TREN A GIRONA
“Cal consultar els ciutadans sobre com volen que sigui el pas del tren convencional”
OPORTUNISME
“És sospitós el creixement de cop i volta de l'independentisme dins de CiU”
RODALIES
“La xarxa ferroviària de rodalies de Girona és una infraestructura indispensable”
Què li semblaria aquest eslògan per a la seva campanya?: “No deixeu que l'arbre del debat sobiranista us impedeixi veure el bosc de la crítica situació econòmica i social.”
Podria servir. Evidentment existeix el debat sobiranista i la necessitat de definir-se sobre aquest tema. Hi ha gent que des de sempre hem defensat –i faig servir la primera persona– el dret a l'autodeterminació i d'altres que s'han apuntat al carro a darrera hora. Artur Mas diu que ha d'agafar el timó de la nau –i és cert que ho ha de fer, com a president–, però és molt sospitós l'increment de cop i volta del sobiranisme dins del seu partit. I, efectivament, això tapa una part del bosc, el de les retallades, la política d'austeritat... Seria preocupant que el debat se centrés en uns sentiments, deixant de banda la resta. No podem perdre de vista que hem d'exhaurir tots els recursos per no deixar fora ningú.
Si s'hagués de triar entre una millora de les condicions socials seguint dins l'Estat o una Catalunya independent en què se seguissin les polítiques econòmiques i socials actuals, vostè què faria?
Tenim claríssim que les llibertats nacionals han d'anar acompanyades de la justícia social. És més: només tindrem justícia social en el marc de la llibertat nacional. Volem un país nou que no sigui ni coix ni injust. Per tant, s'equivoquen els que volen una independència fast food, que diuen: “Siguem independents i després ja en parlarem.” Si hem de ser independents ha de ser perquè estem construint un país nou que resolgui els temes socials. I difícilment podrem resoldre aquests temes socials si abans no hem tingut en compte l'entorn en què es produeix el conflicte, que no és altre que aquest en què ens trobem: el marc constitucional està fent aigües, hi ha punts de conflicte entre l'Estat i una Catalunya que no vol seguir sent maltractada... En aquest marc hem de resoldre la qüestió social. Per tant, contestant la pregunta: per mi és indestriable una cosa de l'altra.
En les anteriors eleccions al Parlament, ICV-EUiA va tenir una davallada important, però en les legislatives estatals van créixer molt. A l'hora de calcular els resultats del 25-N, quin és el seu referent?
Les percepcions pròpies i les enquestes –enquestes fetes pels altres partits, ja que nosaltres no tenim diners per fer-ne– indiquen que estem en una situació de creixement perquè estem al costat dels ciutadans. Tenim la sensació que els ciutadans ens ho estan reconeixent. Si estem parlant dels desnonaments no és perquè sí, sinó perquè hi ha gent de la llista que ha estat o està en la plataforma en contra dels desnonaments; si parlem de les retallades en educació i en salut és perquè hi ha hagut gent nostra que s'ha tancat en els CAP... Per tant, crec que estem en una situació de creixement, distorsionada pel tema nacional, en què molta gent s'ha radicalitzat per allò que dèiem dels sentiments: “M'estan agredint, jo em sento més català que espanyol”, o a l'inrevés.
En teoria vostès s'han de beneficiar de la suposada davallada del PSC.
Sí, és molt probable. Però de totes maneres és una llàstima el que s'està produint al PSC perquè és interessant sumar totes les forces d'esquerra per disputar l'hegemonia a la dreta. Per tant, no és una bona notícia la crisi dels socialistes, però no semblaria lògic que les persones desencantades amb el PSC se n'anessin cap a la dreta o cap a l'abstenció. Nosaltres els obrim la porta perquè defensem un espai polític que, en part, és el dels socialistes.
I d'altra banda, la CUP els pot restar vots per un altre costat, no creu?
Nosaltres som una força política radical, d'esquerres i nacional, amb experiència de govern i d'oposició, amb presència al carrer, a les entitats i a les institucions. Home, jo estic content que hi hagi una força d'esquerres més, i, a més, de gent jove, com nosaltres.
Permeti'm que li digui que és molt agosarat incloure en el programa una xifra concreta de llocs de treball que vostès crearien si governessin: 54.000 a les comarques de Girona en quatre anys.
Sí, és agosarat, però és fruit d'uns càlculs. Estem en una situació dramàtica i calen solucions radicals. Fent el que s'ha fet fins ara, no ens en sortirem, cal canviar. El que s'ha fet fins ara ha provocat la situació en què ens trobem. Per tant, apostar per gastar menys i menys cada vegada, el que fa és que l'economia cada vegada s'alenteixi més. Obama i Cameron van decidir lluitar contra el dèficit a còpia de 50% retallant i 50% canviant la fiscalitat; Hollande, el 80% amb la fiscalitat... En canvi, a Catalunya el 98% de la reducció del dèficit es fa amb les retallades. Per tant, tenim un marge aplicant una nova fiscalitat més justa i en la lluita contra el frau fiscal, que a Catalunya és indecent. I aquest marge es pot invertir en llocs de treball de sectors estratègics, que nosaltres creiem que han de ser el de benestar social (educació, serveis socials, salut...) i el de l'economia verda (renovables, rehabilitació). És un càlcul que agafa de model els països on s'aplica i està funcionant. És una xifra demostrativa del que es podria fer si hi hagués un canvi de paradigma a l'hora d'afrontar la situació. I el que és clar és que amb la política de retallades s'està destruint ocupació i es deteriora la situació social. Calen canvis. Anar en aquesta direcció o seguir amb les retallades és una decisió política.
També proposen la creació d'una banca pública per així facilitar crèdit a les empreses.
Crec que ho tenim fàcil.
Fàcil?
Sí, perquè tenim l'ICF (institut de crèdit oficial) i tenim una banca privada que ha estat intervinguda i se li han injectat diners públics. No pot ser que aquesta banca rebi diners dels ciutadans a canvi de res. Es volen tornar a mans privades, i en això no hi estem d'acord. El que hem de fer és crear l'estructura perquè siguin de titularitat pública i que les decisions que prengui aquesta banca siguin decisions de tipus social: crèdit a les empreses, donar una segona oportunitat a les famílies desnonades fent servir diferents fórmules, com ara cancel·lar una part del deute, renegociar-la, etc. Tot i que la banca privada (em refereixo a la que no està intervinguda) també ho hauria de fer, seria una línia d'actuació que la pública faria amb més intensitat, per dir-ho d'alguna manera. Pensem que amb els diners que hem posat en els bancs intervinguts ja els hauríem pogut pagar quatre vegades! Tenim la voluntat i l'empenta per fer-ho. Per què no ens hi posem?
Posen molt l'accent en el foment del transport públic. En concret, per a la xarxa ferroviària gironina, quines propostes tenen?
Entenem que els rodalies de Girona són indispensables, per sobre del TAV. En aquest sentit, caldria potenciar la línia de Portbou, fer ramals de connexió amb l'aeroport i amb la zona de Lloret, fer un tren-tram entre Girona i la costa (l'anella de les Gavarres ferroviària) i, evidentment, potenciar el tren convencional al pas per Girona ciutat. I sobre això últim, pensem que el més sensat és fer una consulta als ciutadans gironins sobre com volen que sigui el pas del tren convencional. Després de tot el remenament que hi ha hagut amb el TAV no sé si la gent prefereix tornar a foradar la ciutat i estar més temps empantanegats o buscar una solució més fàcil.
I el tren transversal, entre el centre del país i Girona passant per la Garrotxa?
A l'hora de fer inversions hem de mirar quines són les més urgents, és a dir, quines són les que alleugeririen més el trànsit a les carreteres. El més urgent són aquestes línies que he dit abans. Naturalment, no hem d'oblidar una altra inversió urgent, com és el corredor mediterrani. És una aposta estratègica perquè suposaria treure de les carreteres milers de camions.
El model turístic sostenible que vostès reclamen, en què es traduiria?
Consisteix a ser respectuós amb les particularitats de territori i amb les persones que hi viuen. Per tant, aprofitar tot allò que és local per potenciar-ho com a atractiu turístic. El paisatge seria un actiu, en aquest sentit. I quan diem paisatge incloem, per exemple, el sector primari, que hem de potenciar amb producció ecològica i de proximitat. Si això ho lliguem amb cultura, folklore, artesania..., tindríem un pol que dinamitza el comerç, les activitats de lleure i el sector primari.
Vostè ja ha estat una vegada el cap de llista d'ICV-EUiA per Girona, però en unes eleccions legislatives estatals. Són molt diferents, aquestes?
Aquell cop va ser més fàcil perquè no s'hi havia barrejat el tema identitari.
El debat sobiranista ho ha desgavellat tot?
Sí, és allò que dèiem del bosc i els arbres, que posa una nebulosa en tot. Hi ha gent que té una bola de vidre i diu “La independència serà un desastre i serà la ruïna del país”, i una altra que diu: “És que si no som independents no solucionarem els problemes que tenim i, a més, quan siguem independents serem la meravella.” S'equivoquen els uns i els altres, no en tenen ni idea! Com es pot generar por o generar il·lusió amb un tema que ningú sap com acabarà? No hi ha cap cas precedent, no s'ha produït mai. Sempre, sempre, sempre has d'acabar pactant amb el teu opositor. I no sabem en què consistirà aquest pacte, no en sabem res, encara s'ha de començar a bastir. El que em preocupa és que es generi una excessiva il·lusió i se situïn els sentiments davant del debat serè que fa falta. Això ho enterboleix tot, i surt la gent de CiU, que ha estat castigant la població amb retallades, dient que tindrem un país nou amb justícia social... En aquest escenari es diuen coses com aquesta, que són justament el contrari del que s'ha estat fent fins ara. En les anteriors eleccions, tot i ser brutal el que ens estava caient a sobre, com que es podia denunciar la situació amb claredat, el missatge arribava més bé. Ara l'escenari és encara més brutal, però queda emboirat per la qüestió identitària.

Un mestre molt entès en sardanes

Marc Vidal i Pou és un exsindicalista de CCOO que ha estat campió de Catalunya de sardanes revesses. Psicopedagog i mestre, ensenya català en un institut de Palafrugell. Va dirigir la campanya de Joan Boada en les anteriors eleccions catalanes i ara fa un any va encapçalar la llista ecosocialista gironina per a les del Congrés. No va sortir. Va ser delegat d'Interior a Girona i des del 2007 és regidor de l'oposició a Regencós.

R.E.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.