Pressions cap a Unió

Tots estiren d'Unió Democràtica. La posició sobre el dret a decidir i l'austeritat econòmica dels seus tretze diputats, en aliança amb CDC, serà un dels cavalls de batalla de la legislatura. Convergència demana més fidelitat i discurs unitari amb Artur Mas. ERC desitjaria que el sector sobiranista s'imposés al confederal dins d'Unió. I el PP s'ofereix ràpidament a refer ponts i arribar a pactes. Tots voldrien una Unió Democràtica a la seva mida. Però Duran i Lleida continuarà, rebel, plantant batalla. La pressió serà forta els pròxims mesos –sobretot si s'avancés cap a la consulta–, però tot indica que els democratacristians, amb Josep Antoni Duran i Lleida de líder, no canviaran i seran coherents amb el discurs dels darrers trenta anys. Catalunya va, segons el líder d'UDC, “cap a la divisió”.

El daltabaix de Mas en les eleccions del 25-N va fer créixer la sensació que dins la federació s'imposaven les tesis poc favorables a l'independentisme de Duran. Tot i això, qui més crítiques ha rebut en els últims dies, tant dels socis convergents com de la resta de partits, ha estat Unió. Dirigents de CDC com Josep Rull i Carles Puigdemont van ser crítics a Twitter després del seu darrer consell nacional per la idea de “refer ponts amb el PP”, tot i que poc després Duran va deixar clar que continuava defensant els pactes amb ERC i el PSC. La portaveu d'ERC, Anna Simó, va exhortar ahir Duran a mirar “als balcons dels nostres pobles i ciutats el que hi ha penjat” i dir “si això és compatible amb pactes amb el PP”. En sentit contrari, la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va demanar als tretze diputats d'Unió que abandonin “l'ambigüitat” i que “posin seny a Convergència”, a més d'oferir-los pactes en qüestions econòmiques al Parlament.