Entre marató i marató

No és gaire normal que arribi el dia que es constitueix el nou Parlament i encara no se sàpiga quan serà la investidura del nou president, però és que tampoc ho és el moment, excepcional per dir-ho en un terme molt estès durant la campanya, que viu Catalunya. I si l'entesa ha de ser entre dues formacions com CiU i ERC, que –per molt que, ara més que mai, comparteixin bona part de l'ideari– fins fa quatre dies gairebé s'odiaven arran dels respectius pactes amb el diable, els uns amb el PP i els altres amb el tripartit, les dificultats encara han d'estranyar menys.

Després de la frustrada marató negociadora de divendres, i de l'aval a seguir parlant dels respectius consells nacionals dissabte, Artur Mas i Oriol Junqueras es van concedir ahir una treva per pair el desengany inicial i reflexionar sobre el futur immediat de les negociacions, i ho van fer participant en una altra marató, la de TV3 contra el càncer, en què van coincidir en prime time recollint donatius per telèfon. “Faig els possibles perquè no vagi per llarg”, assegurava Mas sobre la seva reelecció en una breu entrevista entre trucada i trucada. “Hem de començar amb tota l'estabilitat possible i si podem, no fer-ho en precari, així que ens donarem uns dies més encara”, raonava. Res no ha canviat, doncs, i la investidura cada cop sembla més difícil que sigui divendres com estava previst.

Les converses, en tot cas, es reprendran avui després de la constitució del Parlament, i ho faran al màxim nivell. Les tres comissions internes que van negociar el procés de la consulta, els afers econòmics i l'estabilitat institucional del pacte, que fins divendres havien dut el pes dels contactes, en general ja han dit el que havien de dir, i han arribat fins on podien arribar. I certament no és poc, perquè han avançat força, fins al punt que l'entesa és gairebé total, estranyament, en les qüestions que a priori es preveien més complicades, i que en teoria més separen CiU i ERC: les econòmiques. Els convergents s'han avingut a la majoria de les condicions, en forma de nous tributs, que els han posat, si bé probablement a canvi decidiran on caldrà fer més retallades, que caldran igualment, i hauran de tenir el suport republicà.

És curiós que el desacord romangui en el que més els uneix, l'eix nacional. I aquí, bàsicament, el quid és la confiança mútua. O, més ben dit, la desconfiança. La qüestió no és posar o no data a la consulta, com s'ha interpretat. ERC vol garanties que CiU arribarà fins al final quan calgui fer algun salt mortal com ara obviar la Constitució. Per això intenta que es comprometi en un full de ruta més enllà de la convocatòria. I CiU, començant per Duran, no ho veu gens clar, tot i que no semblen creïbles les seves insinuacions que arribat el cas es buscaran un altre soci.

Arribats a aquest punt, des de fora també empenyen. Després de reunir dissabte el secretariat, l'Assemblea Nacional Catalana instava ahir els partits favorables al dret a decidir a deixar de banda els seus interessos i assolir els “acords necessaris” per fer la consulta, per la qual seguirà vetllant, “mantenint les mobilitzacions populars si cal”. L'ANC recordava el resultat “inequívoc” el 25-N, i seguia reclamant “un govern fort”. Avui els al·ludits s'hi tornaran a posar.