El primer pas pel 2014

Núria de Gispert va treballar ahir prop de dotze hores amb una breu parada d'hora i mitja per dinar. Va ser un dia molt intens al Parlament. Reunions, passadissos, rodes de premsa. Suspens. Fins a l'últim minut de la pròrroga. Les declaracions dels polítics a la premsa caducaven només hores després. Tot, tot, tot depenia del sí entre CiU i ERC. Ningú podia marxar de l'hemicicle fins que De Gispert no convoqués o desconvoqués la junta de portaveus que havia de convocar o no convocar el ple d'investidura d'Artur Mas com a president. S'havia de fer 48 hores abans del ple. Al final, fumata blanca. CiU i ERC arribaven al vespre a un acord. El Parlament, després d'hores bullint l'olla, engegava la maquinària de la legislatura.

El primer pas de tots els centenars de passos del full de ruta cap a la consulta del 2014 era, senzillament, convocar el primer ple de la legislatura. La investidura d'Artur Mas. Sense aquest ple no hi ha independència. Els petits detalls són importants. Així, doncs, la junta de portaveus es va reunir a última hora d'ahir per convocar el ple per demà i demà passat. Els últims d'arribar a la reunió, potser tement males notícies per a ells, van ser els diputats del PP Enric Millo i Santi Rodríguez. Semblava com si no volguessin entrar. Quinze minuts de tensions i discussió després, el peix ja estava venut. ERC i CiU inauguraven el pacte imposant sense consens la seva fórmula de debat el dia de la investidura. De Gispert va confirmar el qui i el com del dia D: primer, parlarà Mas i, després, “almenys dos grups”; és a dir, ERC i el PSC. Això no va agradar gens cap dels partits de l'oposició.

El dia va ser llarg, llarguíssim. La paciència, després d'hores tancats al Parlament, anava per barris. El líder del PSC, Pere Navarro, sense res per pactar amb CiU, demanava pressa, ja que, si “tenen el suport garantit d'ERC”, no hi veia motius per no posar fi a “la paràlisi provocada per eleccions i negociacions”. Alguna diputada, com ara Dolors Camats, d'ICV-EUiA, ja al vespre, es desesperava per l'excés de suspens de la pel·lícula. “Fa més d'una hora que Mas ha marxat i encara no sabem si hi haurà ple dijous?”, va piular al Twitter. En canvi, alguns, com ara el president d'ERC, Oriol Junqueras, hi posava al matí sentit de l'humor i preveia un dia llarg però molt animat i entretingut. Ser a l'oposició potser no és tan entretingut com pactar amb el partit del govern. A De Gispert, però, encara que acumulés deu hores de reunions, no se li movia un pèl i no anunciava ni desanunciava cap decisió. Més suspens. Mal dia per a la segona autoritat del país. No podia moure's perquè tot depenia de la trobada Mas-Junqueras que es feia a un quilòmetre i mig del seu despatx: concretament, al Palau de la Generalitat. Veient que la investidura es dilatava, el nou quadripartit opositor –el PSC, el PP, ICV-EUiA i C's– ja avançava feina i, a la tarda, demanava les comissions d'investigació sobre corrupció en sanitat i sobre caixes catalanes.

Exactament a les 19:23 arribava al Parlament via Twitter la notícia esperada des del Palau de la Generalitat. L'acord entre Mas i Junqueras s'escenificava a Sant Jaume. Al Parlament, buit en aquella hora, silenci. Només uns pocs periodistes embogeixen. De Gispert trenca la calma i convoca, per fi, tots els portaveus dels grups parlamentaris. Reunió, curta, breu, però tensa i cridanera. Alguns en surten indignats; d'altres, dissimulant, i només els d'ERC i CiU, somrient.