Mestra amb mà de ferro

Cal tenir mà de ferro per fer anar tisores a les aules, amb els mestres, i per brandar l'espasa –o floret, si es vol més florit–més enllà de l'Ebre en les reunions, combats?, cara a cara amb el seu homòleg estatal, José Ignacio Wert. El doble perfil de la consellera Irene Rigau, inflexible en les polítiques d'austeritat, i combativa en la defensa del model d'immersió lingüística, ha estat sens dubte l'argument que ha convençut el president, Artur Mas, per renovar la seva confiança en aquesta dona. Però el seu cada cop més definit component d'animal polític, en un moment en què el president busca un govern molt fort i cohesionat, ha estat sens dubte un dels valors que han sumat per a la seva renovació en el càrrec.

A les travesses sobre possibles moviments de cadira, els fins analistes de la cosa política o els virtuosos del violí periodístic quan havien d'omplir la casella corresponent a Ensenyament hi posaven un 1 fix. Era una aposta fàcil i l'han encertada.

Ara, de Rigau s'espera que encapçali, amb aquest somriure de mestra que comunica un suspens sense voler angoixar l'alumne, la ferma oposició del govern a la pretensió de l'executiu de Mariano Rajoy d'“espanyolitzar els nens de Catalunya”. Serà difícil, tant com haver de fer front a les samarretes grogues contra la retallada a l'educació que ara han saltat de les aules als escons del Parlament.