El PP balear pretén prohibir símbols crítics a les escoles
Els sindicats fan una crida a la “desobediència pacífica” i creuen que l'avantprojecte vol vetar la campanya ‘Enllaçats pel català'
Multes de 5.000 euros als directors que incompleixin la llei
Un esborrany de l'avantprojecte de llei de símbols de Balears pot prohibir que es pengin en edificis públics –inclosos instituts i escoles– “símbols no permesos” i sancionar els responsables amb multes d'entre 5.000 i 10.000 euros. Els consellers de cada àmbit seran els que tindran potestat per autoritzar o no l'ús d'un símbol. Els sindicats del món de l'ensenyament a Balears denuncien que el canvi legal es fa perquè el conseller d'Educació, Rafael Bosch, pugui vetar per llei les senyeres en forma de llaç de la campanya Enllaçats pel català amb què des de fa mesos es denuncia la política del PP.
Després que la premsa balear fes públic ahir el segon esborrany de l'avantprojecte, la federació d'ensenyament de Comissions Obreres va llançar una crida a la “desobediència pacífica” contra qualsevol atemptat a la llibertat d'expressió als centres escolars. CCOO critica la possible futura llei perquè la considera “ambigua, innecessària i coercitiva”, i ja va anunciar divendres que estudia plantejar accions legals per aturar-la en cas que sigui aprovada per la majoria que té avui el PP al Parlament balear. Tot i que l'esborrany no parla explícitament de prohibir símbols i accions a favor del català a les escoles, el sindicat la denuncia perquè només es podran penjar pancartes, banderes o símbols “quan no perjudiquin els interessos ideològics del PP”, ja que qui té l'última paraula serà el conseller d'Educació. La versió del govern balear és ben diferent i en l'exposició de motius de l'avantprojecte, publicat al Diari de Balears, afirma que la nova llei “no tracta d'impedir la llibertat d'expressió, sinó que aquesta no es desenvolupi en espais que, per se, no han de tenir cap connotació ideològica”.
Les polèmiques sobre el català del govern de Bauzá, que inclouen la castellanització dels noms dels municipis, la no-necessitat del català en l'accés a la funció pública o l'afectació sobre la immersió lingüística en el sistema educatiu han generat fins i tot conflictes dins el PP balear. Fa uns mesos, CCOO ja va denunciar el govern balear per haver utilitzat un “to impositiu” quan els va prohibir penjar banderes catalanes a les façanes dels centres educatius com a protesta per l'aprovació de la llei de la funció pública.
La mateixa afectació de la nova llei de símbols sobre les escoles pot traslladar-se als CAP i hospitals. El portaveu del sindicat STEI-i, Biel Caldentey, va declarar al diari Última Hora que, més enllà dels plafons per a informació sindical, “estarà prohibit penjar qualsevol cosa” a les parets dels centres de salut. Ni pancartes ni símbols contraris al que estableixi, en cada cas, el govern. “Això crea una confrontació on no n'hi havia i oblida dels problemes reals”, asseguraven.
Les protestes contra Bauzá es multipliquen
Les protestes contra la política lingüística a favor del castellà del govern de José Ramón Bauzá s'han multiplicat els últims mesos, sobretot a Mallorca i Menorca, després que el PP iniciés una campanya de castellanització en els noms dels municipis com ara Maó, en l'accés a una feina en la funció pública o en el sistema d'escolarització. Manifestacions, queixes o campanyes com ara la d'Enllaçats pel català han cridat l'atenció, sobretot a Catalunya, sobre les últimes lleis impulsades pel govern de Bauzá. El Tribunal Constitucional va acceptar el novembre passat un recurs presentat pel PSOE contra la reforma de la llei de la funció pública del govern balear, en què relega de “requisit” a “mèrit” el coneixement del català per accedir a un treball públic en l'administració.
