Un toc d'atenció a la condició humana

Com era d'esperar les darreres enquestes demostren que la confiança dels ciutadans en els seus representants polítics està sota mínims. Quelcom s'ha de fer. Què? Es pregunta tothom.

Artur Mas ha convocat una cimera per frenar la corrupció. Només pot servir per provocar un cert pànic en els possibles corruptes. Hi ha suficients lleis per evitar la corrupció. Allò que cal és aplicar-les i que aquells que es dediquen a la política s'adonin que l'únic valor que els hi demanen es que siguin honestos i, sobretot, que ho semblin”.

El pànic que pot provocar en els ambients polítics la cimera de demà dimecres tindrà poc efecte. Hauria d'anar acompanyada d'uns quants tocs d'atenció concrets i directes.

La situació actual es pot comparar amb èpoques en què no hi havia prou consciència que calia pagar impostos. Com la corrupció depenia en bona part de la condició humana. Els anys setanta i fins i tot els vuitanta era normal estafar a Hisenda. Pagar impostos era un turment. Fins i tot hi havia ciutadans que no feien la declaració de la renda i no passava res. Genis com el pintor de Cadaqués, Salvador Dalí, que va haver de pregar per fer-se perdonar els seus deutes amb
la hisenda espanyola.

Més endavant, en els anys vuitanta, Hisenda volia provocar pànic per posar odre. El llavors atrevit secretari d'estat Josep Borrell va espantar a tort i a dret quan va influir perquè un jutge demanés un mes de presó per a Lola Flores perquè no estava al corrent de pagament amb Hisenda. No hi va ingressar i el problema va quedar resolt amb una multa de vint-i-vuit milions de pessetes. És a dir, un escarment per espantar la resta de la condició humana. Quelcom podria passar ara amb personatges de la noblesa i de l'alta política. Un toc d'atenció per espantar el personal i per anunciar el càstig de posar la mà al calaix...