CDC es prepara per a la possible imputació de Pujol
El secretari general del partit insinua que podria plegar si el TSJC l'encausa per la trama de les ITV després de la petició del fiscal
Alerta que el que passa no és “casual” i veu “joc brut” contra el procés sobiranista
Pujol torna a negar la seva implicació en el cas de les ITV
CiU divisa la proliferació dels casos de corrupció com una baula més en el procés de confrontació amb l'Estat. I es prepara per fer-hi front, amb l'objectiu d'evitar que en surti desgastat el govern i el full de ruta per a la convocatòria de la consulta d'autodeterminació. Això podria desencadenar la dimissió d'Oriol Pujol si finalment és imputat pel cas de les ITV. “No hi haurà ningú de CDC que faci nosa al procés endegat”, va sentenciar ahir, deixant oberta la possibilitat de deixar el càrrec si l'hipotètic encausament entorpeix el procés sobiranista. Així ho va defensar a porta tancada en l'executiva del partit i, després, en la roda de premsa. Era la reacció del secretari general de Convergència davant d'un nou pas judicial: la demanda de la fiscalia anticorrupció a la jutgessa del cas perquè elevi la imputació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atenent la condició de diputat, i per tant d'aforat, de Pujol. La petició, de fet, arribava de bracet amb una altra d'equivalent per a l'exalcalde de Lloret i diputat de CiU Xavier Crespo, per la seva presumpta relació amb el cas Clotilde.
Pujol deixava per primer cop la porta oberta a la dimissió mentre la federació s'esforça per intentar projectar una imatge de transparència i credibilitat. Ho fa impulsant, des del govern, la cimera anticorrupció de dimecres i, des del Parlament, promovent amb la resta de partits els treballs de les lleis de transparència i l'electoral.
“Ningú s'embolcallarà amb la senyera, però ningú la perjudicarà”, va garantir el també líder del grup parlamentari de CiU. La federació s'ha conjurat per intentar oxigenar l'opinió pública generalitzada contra la classe política en ple bullici mediàtic i judicial per possibles casos de corrupció, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, amb l'escàndol protagonitzat per Bárcenas al capdavant. En un context d'escasses dimissions i d'assumpcions públiques de responsabilitats, Pujol insinuava que podria arribar a dimitir si la seva imputació perjudica la causa independentista. Introduïa, així, un matís a la defensa que el president de la Generalitat, Artur Mas, feia divendres passat sobre el fet que una imputació no és una sentència de culpabilitat. Per a tots els casos, va indicar el número dos de CDC, la decisió que prengui anirà relacionada amb el fet que “el procés endegat pugui tirar endavant”. Ho determinarà quan el TSJC aclareixi si és imputat o no.
La pena mediàtica
“Alguna gent de CDC considera que la qualificació d'imputat en l'àmbit mediàtic és igual a culpable”, va admetre Pujol. Aquest és el principal handicap que afrontaria si és encausat. Perquè encara que finalment se'n demostrés la innocència, la lentitud de la justícia ja comporta una pena política evident per a la trajectòria de qualsevol dirigent. El secretari general de CDC, però, també hi veia l'avantatge que es podria defensar de les acusacions. Des de la seu nacional del partit, va tornar a negar la seva implicació en el cas sobre possibles irregularitats en la concessió de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles. A més, va insistir que no disposava d'informació: “No se m'ha comunicat res, no he estat requerit per donar cap tipus d'informació.” El PSC, ICV i Ciutadans ja demanen que plegui. Com a sòcia i garant de la governabilitat de CiU, els d'Oriol Junqueras, mentrestant, mantenen la prudència i per ara li exigeixen explicacions.
“Res és casual”
CDC sosté que “res” del que li passa és “casual”. No ho va ser el suposat informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) publicat durant la campanya electoral contra Artur Mas i Jordi Pujol, segons va remarcar el secretari general del partit, i tampoc no ho és la intervenció policial en el cas de les ITV sense que hi hagués un encàrrec previ de la jutgessa. “Es pensen que amb la destrucció de tres o quatre dirigents s'aturarà el procés”, va argumentar Oriol Pujol, convençut que tampoc no és “neutra” la posició d'alguns dirigents del PP.
La direcció fa pinya amb Duran
La direcció de CDC es va desmarcar ahir formalment de la declaració aprovada pel Consell de Barcelona contra la tebior sobiranista del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida. “L'executiva ha considerat la declaració fora de lloc”, va sentenciar Oriol Pujol. “No considera Duran un destorb i el que ens pertoca és enfortir encara més la federació.” Amb el pronunciament formal d'ahir, la direcció de Convergència va intentar així girar full definitivament de la crisi interna que va provocar en la federació el pronunciament barceloní. Els màxims dirigents de CDC, de fet, ja se n'havien desmarcat. La declaració del Consell es va aprovar dos dies abans de la votació al Parlament de la Declaració de Sobirania. Una coincidència que va molestar la direcció convergent i l'entorn d'Artur Mas al govern. Pujol va “lamentar” que es fes públic un debat “que hauria d'haver estat estrictament intern”, tot i que fonts de CDC admetien que reflecteix un malestar de les bases per les opinions de Duran en relació amb l'exercici del dret a decidir sobre l'estat propi.
Acord per impulsar les lleis electoral i de transparència
Tots els partits, amb CiU al capdavant, van demanar ahir formalment que es constitueixin les ponències parlamentàries per redactar dues lleis esperades des de fa anys: l'electoral i la de transparència. La CUP va ser l'única formació que finalment no va rubricar la petició que avui avaluarà la mesa del Parlament. S'espera que aquest òrgan doni el vistiplau a la tramitació i serà la junta de portaveus la que n'haurà de fixar els calendaris.
El cas de la llei electoral és el més flagrant. La norma està pendent d'aprovació des del restabliment de la democràcia. Per la falta d'acord entre els partits, Catalunya es regeix per la llei electoral espanyola. Els treballs de la ponència que es va constituir durant l'últim mandat del tripartit no es van recuperar en l'anterior legislatura per les diferències essencials que mantenien CiU i el PSC. Ara es tornarà a obrir la ponència. Quant a la llei de transparència, en l'exposició de motius de la petició, els partits recorden que la norma ha de garantir que la informació pública “estigui a l'abast de la ciutadania” i que qualsevol persona que la sol·liciti a l'administració la rebi “per escrit” o pel mitjà que se li demani.
