Política

L'ofensiva lingüística

El govern espanyol entra de ple a atacar el model d'immersió en català a l'escola emparant-se en les últimes sentències judicials

La llei Wert pretén forçar la introducció del castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament tot i ser una demanda testimonial a Catalunya

La LOMQE atorga a l'Estat el control dels continguts del currículum

Només dotze famílies han demanat l'escola en castellà


El model d'immersió lingüística en català ha anat patint, al llarg de les tres dècades que fa que és vigent, andanades periòdiques de part del poder polític i judicial, però mai havia estat seriosament qüestionat fins que el Tribunal Suprem (TS) va instar la Generalitat, el desembre del 2010, a fer també del castellà “llengua vehicular” a l'escola per adaptar-se a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.

El govern català en va fer cas omís i, el setembre del 2011, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar un ultimàtum a la Generalitat perquè complís la sentència. Però no ha estat fins fa uns mesos que el poder executiu, a través del ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, ha entrat de ple en l'ofensiva lingüística amb l'avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), un atac en tota regla al model d'escola en català.

La llei en qüestió s'empara en les darreres sentències judicials per introduir el castellà a l'escola com a llengua vehicular amb una presència “equilibrada” respecte del català i garanteix als pares que no trobin una oferta en aquesta llengua en un centre públic o concertat una plaça en una escola privada de Catalunya pagada per la Generalitat.

Per si no n'hi hagués prou, el pla de Wert relega el català –i les altres llengües cooficials diferents del castellà com ara l'aranès– a la categoria d'assignatura “d'especialitat”, al darrere de les “troncals” i les “optatives”. És a dir, en quarta posició, al darrere del castellà i la primera llengua estrangera (troncals) i la segona llengua estrangera (optativa).

El menysteniment al català s'estén a totes les etapes educatives. Amb el projecte de llei a la mà, es pot donar el cas que els estudiants catalans accedeixin a la universitat sense saber un borrall de català, ja que la LOMQE preveu substituir les proves d'accés a la universitat (PAU), més conegudes com la selectivitat, per una prova específica que fixarà cada universitat. Per evitar que cap estudiant entri a la universitat sense tenir un nivell adequat de la llengua pròpia de Catalunya, les dotze universitats catalanes han arribat a un acord per fer una prova comuna de català.

Els plans de Wert no es limiten a la llengua. En el seu afany declarat per “espanyolitzar els alumnes catalans”, el ministre ha dissenyat una llei que fiscalitza clarament els continguts dels estudis. Ho fa a través de les revàlides que estableix a final de cada etapa i que seran homogènies per a tot l'Estat, i dictant la major part dels continguts de les assignatures. La qüestió ha despertat moltes suspicàcies en matèries com ara la història, ja que el Partit Popular ha criticat reiteradament el suposat biaix nacionalista del sistema educatiu català responsable, al parer del govern espanyol, del creixent sentiment independentista.

L'últim capítol del serial lingüístic es va produir el 4 de gener passat després que el TSJC dictés una resolució en què estimava la petició de sis famílies que havien demanat l'escolarització en castellà per a un total de nou nens.

Tot plegat per satisfer la demanda de dotze famílies que, segons dades d'Ensenyament, han demanat aquest curs que els seus fills siguin escolaritzats en castellà.

LES FRASES

La LOMQE és la major ofensiva contra el català des de l'any 1978
Irene Rigau
consellera d'ensenyament
El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans
José Ignacio Wert
ministre d'educació

La RAE canvia definicions clau

La Real Academia Española està fent servir l'actualització en línia del seu diccionari del 2001, que publicarà l'octubre del 2014, per afegir esmenes que duen l'aigua al seu molí en redefinir en clau més espanyolista termes bàsics del procés català com ara referèndum, consulta popular i sobirania nacional, que poden ser decisives en la interpretació jurídica. L'última tongada de retocs la va penjar al web al juny, si bé el procés es podria haver intensificat ja des del 2010. Un dels afegitons, per cert, fa referència a Wert, ja que usa educación homogeneizadora com a nou exemple d'homogeneizador.

ò.p.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Guerra a gaza

Hamàs estudia l’última proposta de treva d’Israel

Barcelona

Vergés considera que aquestes eleccions “van d’Illa o de Puigdemont”

palafrugell
política

La CUP veu viable moure’s amb transport públic a l’Alt Empordà

castelló d’empúries

El PP proposa una “autopista fiscal” per pagar els impostos més baixos

figueres
política

Aragonès demana el vot per evitar noves retallades

barcelona
Guerra a Europa

Rússia llança un nou atac massiu contra la xarxa elèctrica ucraïnesa

Barcelona
política

Illa a Madrid: “Catalunya ha d’ajudar a millorar Espanya”

barcelona
Estat espanyol

Dirigents i militants socialistes demanen a Sánchez que no plegui

Barcelona
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES