De Luna denuncia ara Corbera de Llobregat per un acord de ple inexistent
La delegada de l'Estat porta al jutjat l'Ajuntament per declarar-se territori lliure i sobirà però això no s'ha decidit
Ja va denunciar-lo per les banderes
A Corbera de Llobregat estan de pega amb la delegada de l'Estat a Catalunya, María de los Llanos de Luna. Fa unes setmanes va portar al jutjat l'Ajuntament de la població perquè no té la bandera espanyola penjada a la façana però, a més, l'obligava a col·locar-la a cinc instal·lacions municipals més: la biblioteca, l'escola, el pavelló, el camp de futbol i l'edifici de la Policia Municipal. Una
exigència que no ha fet a cap més municipi en el reguitzell de denúncies que ha presentat contra ajuntaments incomplidors amb la llei de banderes.
Ara, però, el consistori presidit per Manel Ripoll (CiU) ha rebut una altra denúncia de la delegació del govern estatal. I ho ha fet per un acord de ple que mai s'ha arribat a prendre. El mes passat es va presentar un recurs contenciós administratiu contra l'acord de ple del mes d'octubre de l'any passat en què teòricament el municipi s'hauria declarat territori lliure i sobirà català. Una moció que molts altres ajuntaments ja han aprovat, alguns dels quals també han acabat al jutjat. En realitat, però, la moció que es va aprovar a Corbera de Llobregat no és aquesta, tot i que també parla de la independència. L'Ajuntament ja ha presentat al·legacions al jutge per demostrar l'error de la denúncia de De Luna.
De fet, la part resolutiva del text aprovat consta de sis punts, però en cap es declara Corbera com a municipi lliure. En els primers punts es reclama al Parlament que declari la independència unilateralment i creï la hisenda pròpia o de registres civils, entre d'altres. En el quart, l'Ajuntament s'adhereix a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i en el cinquè s'apel·la a l'esperit cívic per a la resolució del conflicte amb l'Estat espanyol. El darrer punt simplement preveu notificar al Parlament i a diverses entitats municipalistes i independentistes l'acord. En cap punt, però, hi ha la declaració de Corbera com a territori lliure i sobirà, l'argument que utilitza María de los Llanos de Luna per presentar el contenciós judicial.
L'alcalde ha explicat que és cert que en el debat la representant d'ERC –que va presentar la proposta– va parlar d'ajuntaments que s'havien declarat territori lliure i que part de les intervencions que es van produir van ser a l'entorn d'aquest tema, com recull l'acta del ple, però en cap cas la proposta que es va debatre versava sobre la declaració del territori lliure. “No sé pas quina fixació té aquesta senyora amb Corbera, però arriba un punt que ja no en fem cas”, afirma Ripoll. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor de CiU, ICV, COIC i ERC.
Un degoteig constant d'anades als jutjats
La delegada estatal s'ha erigit en tan sols un any en garant de la simbologia espanyolista a Catalunya, la qual cosa li ha comportat un allau de crítiques. Els fronts d'actuació són bàsicament dos, però tenen en comú que tots passen per anar als jutjats. El primer és que a tots els ajuntaments catalans hi onegi la bandera espanyola. Primer envia un requeriment perquè la pengin. Per exemple, a Solsona. Si no ho fan, presenta un contenciós administratiu. Alguns municipis que han acabat així han estat Gallifa, Sant Pol i Premià de Mar. Es compta que hi ha uns 600 consistoris que no la tenen col·locada.
L'altre front són els ajuntaments que es declaren territori lliure català, una moció que, de fet, és simplement una declaració d'intencions. Com a conseqüència de donar llum verd a la proposta, ja han acabat als jutjats ajuntaments com ara Celrà, Arenys de Munt, Llançà, Vidreres, el Masnou i l'Aldea.
