Les escales

Aleshores no hi va haver dubte: Franco visitava Girona el dia 17 de maig del 1960 i el capítol de la catedral es va bolcar a fer-li una gran rebuda a la catedral, permetent que entrés al sagrat recinte sota tàlem, com si fos la custòdia. Més tard, va sortir per la porta principal oberta de bat a bat i va davallar per l'escalinata, acompanyat per Carmen Polo, per les autoritats i per alguns canonges revestits amb gales d'oficiant. Franco baixava mirant els graons per no fotre's de morros, mentre una gernació de falangistes amb camisa blava i boina vermella cridaven com energúmens i allargaven el braç tant com podien, amb la salutació feixista. Omplien i s'apilonaven als diferents replans de l'escala, darrere el cordó militar. La cridòria era impressionant, les campanes voltejaven sonorament, tocava la música militar... Perdonin el personalisme per una vegada: perquè aquest cronista ho pot narrar, perquè hi era present, obligatòriament, en formació, vestit de gala, formant part de la companyia militar d'honors que presentava armes, davant de la casa Pastors. Ara puc dir que les cames em feien figa, mentre procurava conservar l'aspecte serè que feia el cas, però amb el cap que em bullia sota el casc guerrer reglamentari: aquell espectacle superava qualsevol happening. L'entrega dels falangistes semblava total. Sens dubte, havien vingut camarades d'altres indrets a aclamar el Caudillo, perquè a Girona ciutat a aquelles alçades –any 1960– ja només vestien camisa blava els enxufats (sic) que es guanyaven les garrofes en els departaments de la Falange i el sindicat únic.

Llavors, el capítol de la catedral de l'època no va trobar raons per denegar la utilització política de les escales. La foto de l'acte va sortir a tots els rotatius. Era una propaganda perfecta. Sembla que no era una “acte religiós, ni solidari, ni ciutadà”, però no tingueren cap empatx per autoritzar-lo i participar-hi amb entusiasme. El capítol ha tingut sempre mal entès això de posseir la propietat de les escales de la catedral. Pensen que també és un dret sagrat. Ara no han autoritzat l'estelada prevista per al divendres passat. Una vegada més s'extralimiten, perquè l'únic que podrien impedir-hi –en tot cas– seria un acte que anés contra “la moral i els bons costums”. Fa falta que un esdeveniment tingui consens de tothom per fer-ho allà? És que el tenen les havaneres? I els castellers? I les processons? Què vol dir que la formació amb llumeneres d'una estelada “no és un acte ciutadà”? Quin concepte tenen de la ciutadania?

Afanyem-nos a dir que no ens ha sorprès. El capítol està format per persones a les quals se'ls noten les dents sense que necessitin obrir la boca. Són bona gent, ens consta, però no tenen clar el que està passant al seu entorn i quin paper hi podrien jugar ells.