Tornar a dir que 'som Safor'
DES DE BORRÓ
La gent més jove d'esta comarca ha nascut amb una idea de Safor-Valldigna ja establerta, vull dir que l'hem mamada i no hem hagut de bastir-la ni d'aportar-ne gaire coses al concepte. A pesar de l'absència d'una llei de comarcalització que marcara uns límits i unes formes de relacionar-se.
I, com a màxim exponent de la comarca, hem conegut la Mancomunitat, un ens on s'aplegaven fins a fa uns dies tots els municipis de la Safor-Valldigna. Fins fa ben poc, el debat al voltant de la Mancomunitat o la comarca consistia a raonar si els objectius de l'ens havien de ser més o menys ambiciosos. Hui, el dubte rau en si serem capaços de continuar oferint tots els serveis necessaris per a la ciutadania.
I tot perquè l'organisme comarcal arrossega deutes de la Generalitat Valenciana i Gandia que ascendeixen al voltant del milió i mig d'euros. I tot perquè el govern de la ciutat que ha d'exercir de capital —Gandia— ha tirat pel recte i ha renunciat a ser-ho. Per increïble que parega el govern del cap de comarca ha abandonat la mateixa comarca.
De cop i volta, em vénen moltes preguntes al cap. Hem pensat com hauríem pogut atendre la gent més necessitada de la comarca sense la Mancomunitat? Com realitzaríem l'atenció a la primera infància amb problemes i a les famílies sense el CEDIAP? Hem caigut en la importància de la unitat de prevenció comunitària de conductes addictives? I de la oficina PROP i AMICS? Hem valorat la tasca que realitzen Serveis Socials, l'ajuda a la Dependència o el Servei Especialitzat d'Atenció a la Família i a la Infància? Hem arribat a caure com estarien els arxius històrics i administratius de tots els municipis sense el Servei d'Arxius?
Des de Compromís volem tornar a posar sobre la taula la importància de la comarca i de la Mancomunitat de Municipis com a ens aglutinador; per això, hem encetat una campanya sota el lema #somSafor. Ho fem perquè creiem que és important tornar a explicar què és la Mancomunitat, quins serveis presta i com quedarien Gandia i la comarca sense ella. En definitiva, explicar quin paper té l'ens en la vertebració de la Safor-Valldigna.
Creiem, però, que també —o sobretot— és important que la ciutadania puga dir la seua; potser hem de tornar a parlar de qüestions bàsiques, de coses evidents. I, si toca fer-ho, ho farem. Parlar de la importància de treballar conjuntament, parlar de la importància de tenir una comarca unida. Des d'ací, el nostre granet d'arena.
Perquè el projecte de Mancomunitat de Municipis no és d'un partit o d'un altre. És de totes i tots. I està bastit per a la ciutadania saforenca. Ens toca a totes i tots, doncs, dir la nostra. A totes i tots ens correspondrà tornar a parlar-ne, sense donar per sabut res: ben alt i cadascú amb els seus motius. Des de cada poble de la comarca; i des de cada punt del país; perquè dir que ‘som Safor' és més que dir un mer topònim, és dir que som un país organitzat en comarques.
Som allò que fem; si potenciem la comarca, si realitzem accions per vertebrar-la, en deixarem palesa la unió. Si continuem pel camí que ha obert el govern gandià, no deixarem de ser un grup de municipis relativament propers entre ells que no volen mirar-se als ulls.
És hora, doncs, d'escoltar tot el món; associacions, partits polítics, sindicats, mestres i professors, empresaris, sociòlegs i metges, psicòlegs i fusters, llauradors… No podem conformar-nos a ser mers espectadors de com una comarca es dil·lueix i es converteix en una conurbació amb una programació de Julios Iglesias i Pantojes. Cadascú, com millor sàpiga. Cadascú amb el seu motiu, amb els matisos que calguen, però amb un debat obert i orientat a tornar a unir la comarca.
No valen els silencis còmplices ni incrèduls. Les generacions que un dia la bastiren i les que l'hem rebuda hem de tornar a dir que ‘som Safor' i que tenim raons per a continuar sent-ho. Sobretot si els motius per desfer-la no són tals, si responen, tan sols, a un enuig, un calentó i una enrabiada.