El sistema electoral i la legitimació democràtica

L'abstenció és un dels elements que ens permeten avaluar la legitimitat d'unes eleccions. Unes eleccions des d'una perspectiva jurídica seran igualment vàlides amb una participació d'un 52% que amb una participació d'un 78%. No obstant això, com més participació, més legitimació tindran els resultats electorals. L'abstenció té causes molt diverses: persones a les quals mai els ha interessat la política, persones a les quals els va interessar i ara n'estan desencantades per la corrupció o per altres causes (segons el baròmetre del juliol del CIS, la classe política és la tercera de les preocupacions dels ciutadans, després de l'atur i la situació econòmica), problemes en el cens, etc. També hi ha una abstenció derivada del fet que els electors no troben, d'entre les diverses opcions polítiques que es presenten, cap partit que els motivi prou per anar a votar.

És un tòpic, cert, dir que “si no vas a votar, els que hi van decideixen per tu”. El problema és si les opcions polítiques que es presenten no motiven prou part de l'electorat. Ara els catalans i les catalanes tenim sis o set opcions polítiques amb possibilitat de representació parlamentària. En la hipòtesi que a l'antic votant d'un partit no li agradi la composició de les llistes del partit que votava, què pot fer? Pot canviar el sentit del vot i votar un altre partit, en contra de la seva posició política tradicional, pot abstenir-se o pot votar en blanc o nul. El sistema electoral és un element important per millorar la qualitat de la democràcia i per incrementar la legitimació dels candidats, que augmentaria si els electors poguessin elegir uns candidats als quals coneguessin i no simplement una llista en la confecció de la qual no han participat. Els partits polítics fins ara no han modificat el sistema de llistes tancades i bloquejades perquè d'aquesta manera la direcció del cada partit decideix qui forma part de les llistes i així s'assegura la fidelitat dels candidats que en formen part, sens perjudici que els electors no els coneguin.

Un dels sistemes electorals menys dolents és el sistema electoral que es denomina de representació proporcional personalitzada, que és el que s'utilitza, entre d'altres llocs, a Alemanya i a Escòcia. D'acord amb aquest sistema, els electors tenen dos vots. D'una banda, elegeixen directament el seu diputat, en circumscripcions reduïdes, cosa que permet conèixer-lo, saber quina preparació i quina trajectòria personal i professional té, quina dedicació a la circumscripció té, etc. I d'altra banda voten una llista d'un partit. El parlament que en resulta té una composició proporcional als vots obtinguts per cada formació política i aproximadament la meitat dels diputats han estat elegits directament pels electors i l'altra meitat la formen els candidats que integraven la llista del partit.

Actualment, de cara a les eleccions, diverses formacions polítiques diuen que volen una reforma electoral en aquesta línia. Fa més de trenta anys que l'esperem!