opinió
Líders, ni herois ni màrtirs
Sí, però calen
actituds diferents
Sí a la política unitària de les solucions, des de les conviccions i les diferències. Catalunya està immersa en una situació excepcional, dins una nova transició, amb una classe popular desesperada i una classe mitjana asfixiada. La crisi, sistèmica i múltiple, amb efectes a escala local, nacional, estatal, europea i mundial, necessita un projecte construït des de lideratges en plural, amb més pràctica i intel·ligència emocional i amb menys mística. Líders de mirada clara i plural, ni herois ni màrtirs en singular.
Governar és preferir, jerarquitzar i aportar solucions. La regeneració democràtica ha de passar per un nou contracte social de confiança entre la política i la ciutadania, sense populisme demagògic. La política ja no resoldrà sola les crisis, però sense la política les solucions són anarquia, dictadures o messianismes populistes.
Cal passar de la política declarativa a la concertació, de les fotos de sofà a la taula, sempre parada de diàleg, idees i voluntat de fer, més que de dir, amb capacitat d'incloure i no de descartar.
Diàleg no és renúncia.
És possible a Catalunya un acord de país? Sí, però calen actituds diferents. Grans dosis d'humilitat i la mateixa passió pel present que pel futur. Deixar la resistència i la supervivència política enrere, ja que a casa nostra massa gent resisteix i només sobreviu al límit de la misèria.
Vaig rebre una carta a través de la xarxa del Parlament d'un senyor de 40 i pocs anys que em deia que el suïcidi era l'únic que li passava pel cap per l'absència de feina i de perspectives. Tots els partits polítics i moviments socials tenim l'obligació moral de no portar
Catalunya al suïcidi.
Com podem arribar als acords necessaris?
El president Mas sap que va ser un error convocar les eleccions i que seria greu anar a unes noves anticipades. Sap que el pacte només entre CiU i ERC no avança i que no dialogar amb el govern del PP fa empitjorar la situació.
El president Mas ha de parar taula per a tothom, partits i societat civil organitzada, i plantejar la jerarquia dels plats. La resta han de decidir si volen asseure's a taula i quins plats cuinar i menjar.
Primer. El dia a dia, el present, com millorar la tresoreria de la Generalitat. D'això depenen les insulines dels diabètics, la cura de les persones grans a les residències, el treball amb suport de persones amb discapacitat o la continuïtat de petites o mitjanes empreses.
Segon. Un full a compartir de prioritats del pressupost, nivell de dèficit màxim possible, ingressos i despeses en un moment d'emergència social. Acord amb els ajuntaments per garantir la cohesió social.
Tercer. Front majoritari per fer possible a curt termini el diàleg amb el govern d'Espanya sobre el dèficit, els ingressos pendents i el nou model de finançament. Recuperar la proposta del Parlament, que ha d'estar en vigor l'1 de gener del 2014, tal com mana l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Propiciar la celebració d'un referèndum aquesta legislatura, emulant el model d'Escòcia i contrastant cada posició.
Quart. Agenda reformista a Catalunya en els grans temes:
–Llei electoral i simplificació de l'administració. Supressió de consells comarcals, substitució de les diputacions per vegueries, reforma dels ens regionals, locals i de la Generalitat.
–Model econòmic productiu sostenible, social i cultural de la Catalunya del 2020. La Catalunya pagesa, industrial, creativa, de serveis amb valor.
–Reformes per garantir la sostenibilitat dels serveis públics: sanitat-salut, educació-universitats
i serveis socials.
Si CiU deixa de parar la taula es repetirà la vella història de la frustració i de la incapacitat de sumar. Els tacticismes dels partits, reservats al congelador. No cal triar present i futur, no cal triar nació i gent, perquè la nació sense mirada humana és geografia.
Cada partit ha de voler pactar, almenys, les seves prioritats de país. Avui la geometria variable hauria de ser un mèrit per als líders. Pel president Mas i CiU, ara és l'hora de canviar.
Jo només apostaria per un
govern d'unitat si hi ha acord
en el guió jeràrquic temporal dels temes i les solucions concretes de present.
Sense ambició pel present, no és pot liderar el futur. Sense regeneració del sentit de la política, està en joc un fracàs col·lectiu d'incert resultat. L'únic moral és construir solucions als problemes.
Així ho deia Espriu: “Caldrà potser cercar sentit / als figurats jocs de convit / tal volta és l'hora de tornar / a seure junts en un sopar / d'amargues herbes. (...) Mai no podrem, però, deixar / el lliure dret d'examinar / lleis, fonaments, límits, raons, / rengles d'enigmes sense fons, / amb lúcid, fred, subtil rigor.”