Seguint la ruta d'Alfons XIII

Una escridassada, estelades i càntics contra la monarquia és el primer que va trobar el príncep Felip de Borbó quan ahir a mig matí va baixar d'un cotxe negre amb bandereta de la casa reial espanyola al davant de l'ajuntament de Tremp. El príncep va fer una tímida i breu salutació alçant la mà cap al grup de veïns que l'esperaven darrere de les tanques metàl·liques i d'un generós operatiu dels Mossos d'Esquadra. No tots xiulaven. També n'hi havia que aplaudien, però els primers ho feien amb més entusiasme i imaginació: unes noies s'havien fabricat unes màscares d'elefant i agitaven unes mans gegants amb el lema Adéu Espanya. Entre el públic hi havia la regidora d'ERC a l'Ajuntament de Tremp, Pilar Cases, que havia renunciat a anar amb la comitiva oficial. La regidora havia proposat a l'alcalde, el socialista Víctor Orrit, entregar al príncep la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir que havia aprovat per unanimitat l'Ajuntament. Orrit no va considerar-ho una bona idea. El que sí que va entregar Orrit al príncep va ser un joc de pedres representatives de la geologia del Pirineu, i li va mostrar una exposició sobre el centenari de les centrals hidroelèctriques del Pallars, motiu de la visita.

El príncep escoltava. Això havia vingut a fer, segons va dir en el moment dels discursos, ja a la central de Talarn: “Necessito conèixer de prop els vostres problemes”, va proclamar als directius d'Endesa i als alcaldes i polítics que l'escoltaven. Després del discurs, Felip de Borbó va anar a la central de Cabdella. Ell mateix va recordar que seguia la ruta que el 1924 va fer el seu besavi, Alfons XIII, quan la va visitar durant tres dies.

Escoltant en primera fila, ben atent, hi havia l'advocat i expolítica Miquel Roca. A tots va sorprendre la presència tan destacada del flamant advocat de la infanta Cristina, imputada per corrupció juntament amb el seu marit. Hi havia una raó: Roca és conseller independent d'Endesa. Però l'assistència del lletrat feia molt presents els maldecaps judicials de la casa reial espanyola, i feia pensar en el lloc on va acabar la ruta si se segueix fins al final, del regnat d'Alfons XIII.