POLÍTICA
UDC dóna un cop d'efecte i posa Eduard Berloso d'assessor a la Diputació
El regidor de l'Ajuntament de Girona estarà adscrit a Presidència, en mans d'UDC
Els democratacristians busquen el contrapès al poder polític de CDC
Eduard Berloso, home fort d'UDC a la demarcació i regidor de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona, serà en breu un nou home fort a la Diputació de Girona com a assessor adscrit a Presidència. La incorporació d'Eduard Berloso, que continuarà com a regidor, vol deixar UDC amb una posició de relativa força, blindar el president i fer de contrapès a CDC, que té les tres vicepresidències.
Una cosa és el treball de CiU com a equip de govern, on no hi ha problemes, i l'altra el pes polític i els equilibris de poder. Berloso era qui havia de substituir Jaume Torramadé en cas que aquest, després de deixar la presidència, renunciés a l'acta de diputat. Algunes fonts apunten que el fet que Torramadé mantingués l'acta de diputat era per als convergents un mal menor perquè evitava que entrés Berloso. La incorporació de Berloso a la Diputació té lloc en el marc dels retocs finals de l'organigrama de la institució, després de la tempesta política desfermada pel cas Torramadé-Amador, encara pendent de les resolucions judicials.
Contrapès a CDC
Els democratacristians busquen en certa mesura un equilibri de forces polítiques d'una institució que ha estat històricament sota control de CDC –tret del període del tripartit i l'actual–. UDC té la presidència per un pacte a alt nivell –fonamentalment un canvi de cromos per la Diputació de Barcelona, on, per cert, no es té majoria–. I, des de Girona, no es descarta que CiU pugui perdre la de Barcelona en les pròximes eleccions i que això els afecti.
Ara mateix les àrees de poder giren al voltat del president, Joan Giraut (UDC), i s'estructuren en tres vicepresidències numerades. Abans de la crisi política que va costar la presidència a Jaume Torramadé, les vicepresidències no eren numerades. Els vicepresidents són Miquel Noguer, l'home fort de CDC a la institució; Xavier Soy, un dels assistents al polèmic sopar, que properament declararà com a testimoni en el procés contra Torramadé per assetjament sexual, i, finalment, Miquel Calm, que en principi havia de ser el vicepresident segon. Com a dada rellevant, i segurament per minimitzar els efectes dels implicats en el sopar de l'escàndol, aquesta vegada la presidència accidental –quan se substitueix el president– no és rotativa, sinó que ara només recau en Noguer, una altra mostra del pes que té l'alcalde de Banyoles. Ara mateix, de càrrecs de pes, de pes polític, UDC té l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, com a cap de gabinet del president, i, tret d'això, després ja vénen els assessors que li pertoquen com a partit i les delegacions dels òrgans.
LA XIFRA
La Diputació, una plaça forta i molt preuada
La importància d'aquesta assessoria d'UDC adscrita a Presidència és remarcable perquè UDC té clar que CDC vol reconquerir la presidència de la Diputació. En les travesses prèvies a l'acord que Girona seria per a UDC –i Barcelona per a CDC–, Miquel Noguer era l'escollit per ser el president. Finalment, la cadira, la vara i la medalla van ser per a Torramadé i ara per a Giraut. Això no impedeix que CDC vulgui recuperar el seu féu; són molts els interessos polítics i econòmics que mouen les diputacions, que tot i estar ara mateix sota govern de partits d'obediència catalana són institucions de l'Estat. UDC i CDC tenen clar que Joan Giraut és el president del consens, després de la tempesta del cas Torramadé, però el tron de president continua sent un bé preuat.