Les infraestructures promeses a Catalunya des de fa dècades
incompliment El retard continuat o la falta d'execució de les principals obres viàries, ferroviàries i aeroportuàries promeses pels governs del PP i el PSOE situen el dèficit inversor del Ministeri de Foment en uns 5.000 milions pressupost En el pressupost d'aquest any només s'aborden partides inicials per als nous accessos als ports
Les últimes dues dècades s'ha obert a Catalunya una esquerda entre les promeses d'inversió en infraestructures i la realitat, una esquerda que la crisi econòmica ha convertit en forat negre. En l'obra pública va ser el govern de José María Aznar (PP) el que va prometre la lluna pel que fa al tren d'alta velocitat i les carreteres de gran capacitat. Gens cautelós a l'hora d'aprendre del baix nivell de compliment inversor del seu antecessor popular, el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va doblar la promesa. Però l'ensorrament econòmic i financer de l'Estat espanyol ha deixat en paper mullat totes aquelles paraules. I, malgrat que l'actual situació exigeix al nou govern del PP un discurs d'objectius abastables, el cert és que l'executiu de Rajoy va camí que li passi el mateix que als anteriors presidents. Per exemple, en el seu pla d'infraestructures (PITVI) 2012-2024 es continuen preveient la gran majoria d'obres públiques que es remenen des de fa vint anys al nostre país.
Cau un tram de l'A-7
Amb alguna excepció, possiblement fruit dels nous temps. El pla no explicita el desdoblament de l'N-340 entre Altafulla i Abrera a través de Vilafranca, un eix que formaria part de l'autovia A-7 construïda en part al Camp de Tarragona i que connectaria Abrera amb el Quart Cinturó. Sí que s'explicita la connexió de l'A-7 entre el País Valencià i Catalunya. Amb les restriccions pressupostàries actuals, sembla clar que cap govern s'empantanegarà en una autovia amb molt d'impacte ambiental al Penedès i en contra dels interessos de la concessionària Abertis, que, a tocar, explota l'autopista AP-7. També cau del document la terminal satèl·lit de la T1 de l'aeroport del Prat, un conill que Zapatero va treure del barret per continuar donant allargues al traspàs de la gestió aeroportuària. A més, el Prat no tindrà línia d'alta velocitat, que sí que es fa arribar al seu competidor directe de Barajas.
Des de l'època d'Aznar
Per contra, el govern de Rajoy manté –això sí, amb un calendari novament endarrerit– totes les grans obres promeses a Catalunya des del pla d'infraestructures 2000-2007 de José María Aznar (PP), per exemple l'autovia A-7 des de Castelló fins a Tarragona; el Quart Cinturó entre Abrera i Granollers; l'autovia A-27 de Tarragona a Lleida per Montblanc i Tàrrega; el desdoblament en autovia de l'N-II a les comarques gironines i l'autovia A-26 entre Olot i Llançà; a més de les autovies A-14 de Lleida a Sopeira i A-22 de Lleida a Osca. També el corredor mediterrani d'alta velocitat entre Almeria i Barcelona havia d'estar completat en aquell pla. L'autovia mediterrània des de l'Ebre fins al Pirineu ja estava fins i tot planificada en el pla director d'infraestructures (1993-2007) de l'últim govern de Felipe González.
També resten pendents la modernització de l'eix pirinenc de l'N-260, l'N-152 de Ribes de Freser a França i l'N-145 de la Seu d'Urgell a Andorra; el nou accés ferroviari amb ample europeu al port de Tarragona i els nous accessos viari i ferroviari al port de Barcelona, a més de l'ampliació de la ronda Litoral de Barcelona. Sense oblidar les tantes vegades pressupostades variants de l'Aldea o Vallirana.
Aznar només va inaugurar l'entrada del TAV a Catalunya fins a Lleida el 2003 perquè el petit tram de la Panadella que completava l'A-2 de Lleida a Barcelona –vint anys després de projectar-se– el va posar en servei, el 2004, l'executiu de Rodríguez Zapatero, que també va inaugurar la T1 del Prat i l'arribada del TAV a Tarragona i Barcelona. L'alta velocitat a França l'ha posada en servei finalment el govern de Rajoy, vuit anys després del que havia previst Aznar. S'han assolit les dues grans obres prioritàries però tota la resta s'ha de començar o està a mig fer.
Es calcula en 5.227 milions la inversió compromesa per Foment i no executada encara –de fet, la ministra Ana Pastor reconeixia un dèficit inversor de 5.700 milions amb Catalunya quan es va estrenar en la cartera.
