Mas deixa la porta oberta a unes eleccions plebiscitàries

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha plantejat la possibilitat de celebrar unes eleccions amb caràcter plebiscitari com a “últim recurs” en cas que no es pugui convocar una consulta.

En una entrevista inèdita inclosa en el llibre Ara que no ens escolta ningú de Jordi Cabré, Mas defensa que el referèndum és la fórmula que es fa servir als països desenvolupats. “Així s'entén al món: o un referèndum o, si no pot ser, doncs una consulta amb valor polític. Escòcia o el Quebec són exemples de comportament democràtic”, explica Mas.

Ara bé, si finalment no es pot convocar una consulta, aleshores “segurament s'haurà de fer a través d'unes eleccions amb caràcter plebiscitari”, afegeix.

Això no obstant, el president considera que aquest escenari “no és el més desitjable” perquè “els programes electorals han de poder parlar de més coses”.

Sobre la necessitat de convocar una consulta sobre el futur de Catalunya, el líder de CiU defensa que “primer és la democràcia i després l'estat de dret” i no a l'inrevés. Amb aquest argument aposta perquè les lleis s'adaptin a l'evolució democràtica de la societat i alerta que “l'estat de dret pot arribar a ser un adversari de la democràcia”.

El president contrasta al llarg de l'entrevista les seves opinions amb les de personatges històrics com Antoni Gaudí, Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó o Francesc Macià, amb qui l'autor del llibre manté diàlegs ficticis. En aquest context, recorda que l'Estat català de Francesc Macià va “durar ben poc” i conclou que és millor fer bé les coses. A més, assenyala que el president republicà va optar finalment per millorar el que hi havia i no “per improvisar qualsevol cosa”.

En un moment de la conversa, l'autor pregunta a Mas què situa en primer lloc, l'ordre o els ideals. El president respon que coincideix amb el fundador de la Lliga Regionalista Francesc Cambó en què l'ordre precedeix as ideals i argumenta que “un país trencat no pot avançar, i històricament sempre ha estat un desastre”.

Mas també reflexiona sobre el messianisme d'alguns dels personatges històrics i assegura que el messianisme de Macià és ben vist perquè “va tenir la sort de la brevetat”. Segons ell, Catalunya no accepta gaire bé sobresortir per damunt dels altres i “talla les ales a aquells que volen protagonitzar un moment important. I això el fa un país més feble, més dèbil”, afegeix.