“Públic i artistes van tots a l'una a favor de la independència”

La fundació és en principi una sala d'exposicions, un petit auditori, però vol ser un centre de cultura obert a la gent de Girona. I aquest últim any, entre el públic que ve regularment, ja sigui per literatura, pintura, música o solidaritat, em trobo que el tema de conversa, a banda del motiu pel qual vénen, és la independència. Tots a favor de la independència. Llavors, vam dir: ostres, aquesta veu l'hem d'ajuntar! No ha vingut mai ningú en contra. Tant els artistes com el públic tots estan a l'una. I hi ha gent de diferents edats, de diferents sensibilitats artístiques, del més contemporani al més clàssic... i si en algun acte no hem fet algun crit reivindicatiu és perquè m'he mossegat la llengua per formalisme.

Al principi jo també ho vaig pensar. La fundació té deu anys, i ja fa deu anys que hi ha aquest caliu entre la gent que ve. També parlem d'independència, perquè la fundació es va crear per defensar i estimar la cultura catalana i tot va lligat. Vaig pensar de fer un manifest, vaig parlar amb gent i no m'hagués costat, però vaig veure que ja hi havia molt moviment des de la societat civil, i que es feia més per poblacions que per sectors. Els artistes hi participen com qualsevol persona pel seu compte.

Aquesta és la gran sort, perquè és una demostració de democràcia terrible. Tots estem desencantats amb la democràcia, amb les lleis, amb la gestió dels polítics, però hem de reconèixer que en última instància es veu que el poble té el poder. Només falta una cosa, que costa: que el poble vagi junt i estigui convençut. Això és un moviment del poble, que no té res a veure amb carnets polítics, i que a més es fa amb molta alegria, amb actes festius, perquè la gent està convençuda que demana una cosa que es pot demanar.

No, això és una onada que no té aturador. Només falta que s'hi afegeixin, res, els últims, els que no s'acaben de decidir perquè tenen altres maldecaps. És com en les eleccions; és molt trist que vagi a votar tanta poca gent. Les democràcies, de democràtiques, no ho són gaire, perquè els resultats depenen d'uns pocs. És el mateix. Hi ha gent que pensa que això ho han de fer els altres, però que ja els agradaria viure millor i en llibertat. I si viure millor i en llibertat vol dir un nou estat, doncs fem el nou estat! És viable, hi ha un munt de demostracions.

És clar que voldrà dir sacrificis, però quan la gent té ganes de treballar, d'aconseguir una cosa així, en pau, es tira endavant. Les dificultats són més fàcils entre tots. Sóc molt optimista, perquè ho palpo. El dret a decidir, al seu moment, cap partit ni cap estat del món ens el podrà negar. Necessitem que ens vegi Europa, perquè l'últim cop de mà ens l'ha de donar Europa. Nosaltres, en primer lloc, som europeus. Com volen això que han fet córrer que ens faran fora d'Europa, per favor! Primer, que ja hi som i, segona, que en som tant d'europeus... Barcelona mateixa és tan europea... No veuen que no podran fer un mapa ben fet d'Europa sinó...

Sí, sí, perquè tots els actes en pobles petits, mitjans... tot va sumant gent. I el que està millor és concentrar-se en grans festes, poques i ben fetes: la manifestació, el Camp Nou, la Devesa, la cadena humana... El que vull és que la propera ja sigui la de veritat, la de celebració.

I tant! I que els ulls de tot Catalunya per una vegada mirin cap aquí. Girona és poderosa. A més, tenim sort que estem a prop de la frontera amb l'Estat francès. Catalunya és territori de pas de sempre. Fixa't, jo sóc una catalana meitat andalusa nascuda a la Catalunya del Nord. I això del festival de caire familiar, jo he trucat a amics per dir-los si volen venir per Fires de Girona, però a més per la causa. Perquè serà ben bé igual que Fires. És familiar, hi haurà paradetes, música... només que serà al pic de l'agost.