Festa i ganes de fer via

El Camp de Mart del parc de la Devesa de Girona va tor­nar a ser ahir epi­cen­tre del món inde­pen­den­tista. De les cinc de la tarda, quan la festa va arren­car amb una cer­ca­vila pels car­rers de Girona i el lliu­ra­ment d'una este­lada que després s'his­sa­ria a l'alcalde, el con­ver­gent Car­les Puig­de­mont, fins ben entrada la mati­nada, la ter­cera edició del Fes­ti­val Cata­lu­nya Vol Viure en Lli­ber­tat i amb Dig­ni­tat, que orga­nit­zen El Punt Avui i El 9 Espor­tiu, va aple­gar tota mena d'atrac­ci­ons per a un públic que va tor­nar a res­pon­dre a la crida. Més de 10.000 per­so­nes van par­ti­ci­par en la tro­bada, pro­ba­ble­ment la més impor­tant de les cites de rei­vin­di­cació sobi­ra­nista que durant el mes d'agost orga­nitza la soci­e­tat civil cata­lana i que exer­cei­xen de pre­li­mi­nars del gran repte de la Via Cata­lana, la cadena humana que l'Onze de Setem­bre s'espera que relli­gui tot el ter­ri­tori català al llarg de 400 km, del Pertús a Alca­nar.

Carme For­ca­dell, la pre­si­denta de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), impul­sora de la mas­siva mani­fes­tació de la Diada de l'any pas­sat i de la Via Cata­lana, no va fal­tar ahir a la cita giro­nina, ni tam­poc Muriel Casals, pre­si­denta d'Òmnium Cul­tu­ral, una altra de les enti­tats que més estan empe­nyent en l'actual embran­zida per la recla­mació de la cele­bració d'un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació. L'ANC, Òmnium i l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI) for­men part de la vin­tena llarga d'enti­tats que col·labo­ra­ven en la cita d'ahir.

En els seus dis­cur­sos, Casals es va reme­tre a Adam Smith per dema­nar “sim­pa­tia” pels polítics que impul­sen el procés sobi­ra­nista i que estan “a la corda fluixa”, i For­ca­dell va cla­mar per la inde­pendència de l'Estat espa­nyol “sense per­dre el res­pecte pel poble espa­nyol”. Mis­sat­ges a to amb l'ambi­ent que es res­pi­rava a la Devesa: tan rei­vin­di­ca­tiu com cívic i fami­liar.

Casals i For­ca­dell van par­lar just després que més de 1.500 per­so­nes des­ple­gues­sin un mosaic que for­mava la data de l'any 2014, quan està pre­vist que se cele­bri la con­sulta, si el govern de CiU i els seus socis d'ERC com­plei­xen amb el com­promís que van adqui­rir i que consta en l'acord de gover­na­bi­li­tat subs­crit a l'inici de la legis­la­tura. El mural humà, que simbòlica­ment es va con­for­mar just a a les 20.14 del ves­pre, també supo­sava una mena de rèplica o recor­da­tori en petit for­mat del gran mosaic que, també patro­ci­nat per aquest diari, va esde­ve­nir la imatge més icònica del gran con­cert que es va cele­brar el 29 de juny al Camp Nou. Un gest més dels molts que al llarg de tot l'estiu s'estan orga­nit­zant per escal­far motors per la Via Cata­lana.

No va ser el del mosaic l'únic moment àlgid d'una llarga jor­nada, de la que, a més de l'alcalde gironí, van par­ti­ci­par també auto­ri­tats i polítics com ara el secre­tari de Ter­ri­tori i Mobi­li­tat, Ricard Font; el dipu­tat i secre­tari d'orga­nit­zació de CiU Josep Rull, el també dipu­tat, d'ERC en aquest cas, Roger Tor­rent, alcalde de Sarrià de Ter, o l'exdi­pu­tada i secretària de política cul­tu­ral dels repu­bli­cans, Maria Mercè Roca.

A la llista es podria afe­gir el rei Joan Car­les de Borbó, o més aviat la versió cari­ca­tu­resca que ja ha con­ver­tit en clàssica Toni Albà, que en un altre dels clímaxs del dia va irrom­pre al parc al ritme del Jo vull ser rei d'Els Pets i de la per­cussió del grup Xirois, i va ser rebut per un mar de ban­de­res este­la­des. La inter­venció del còmic, a 2/4 d'11 de la nit, va donar el tret de sor­tida a la part final, la del con­cert de Le Crou­pier, Pere Tàpias, Quim Vila, Glaucs, 9Son, Lax'n'Busto i Deska­rats, que en el moment de tan­car aquesta edició estava pre­vist que clogués el fes­ti­val pas­sa­des les dues de la mati­nada. Un fes­ti­val que porta el nom del que l'estiu del 1992, després de l'ano­me­nada ope­ració Garzón, ja va mun­tar El Punt, i que es va ree­di­tar l'estiu pas­sat també amb una gran aco­llida. Va pel camí de con­ver­tir-se en un clàssic de l'estiu.