La Via serveix d'aparador

Els restauradors de les Terres de l'Ebre, sobretot els pròxims a l'N-340, celebraven ahir la gran afluència de clients que van rebre gràcies a la Via Catalana. Milers de persones s'hi van desplaçar per garantir la continuïtat de la cadena humana on la densitat de població és més baixa, i molts ho van aprofitar per fer turisme. Des del Perelló fins a les Cases d'Alcanar, els establiments consultats asseguren que mai no s'havien servit tants dinars en tan poc temps. “Hem doblat la facturació respecte a un altre festiu”, assenyala el president de la Federació d'Hostaleria i Turisme de les Terres de l'Ebre, Lluís Garcia, que destaca també que ha estat una oportunitat per donar-se a conèixer. Tot i que la major part de la feina es va concentrar entre dos quarts d'una i les tres de la tarda, hi ha restaurants que van continuar treballant a partir de les sis. Així ho explica Conxi Piñana, del restaurant Piñana de l'Ampolla: “Mai havíem vist tanta gent al poble, va ser fantàstic, no ho podem comparar amb cap altre festiu. Pensàvem que a partir de les quatre la feina s'hauria acabat, però a les sis les samarretes grogues van tornar i vam anar servint clients fins a les onze de la nit.” També la Rosa Maria, del Racó del Port de les Cases d'Alcanar, sosté que van fer un ple total. “Vam tenir clients de Vilassar i de Lleida, gent que no coneixia les Cases i van quedar meravellats”, diu la Rosa, que dimecres va servir 250 dinars pràcticament de cop. L'alcalde del Perelló, Ferran Cid, estima que bars i restaurants van triplicar la facturació respecte a un altre dia festiu. “Les empreses ho han aprofitat per mostrar els nostres productes típics: la mel i l'oli”, diu. Els dinars populars de l'Ampolla, el Perelló i la Ràpita també van ser un èxit, i l'única nota negativa va ser el col·lapse circulatori. “Ha quedat demostrada la falta d'infraestructures que tenim a l'Ebre”, sosté Garcia. De fet, una quarantena de persones que havien reservat taula al seu establiment, el restaurant L'Estany, van avisar-lo que no arribarien a temps perquè estaven atrapades a l'AP-7. El local, però, va omplir-se igualment i en unes dues hores havien atès 270 comensals.

Els beneficis econòmics de la Via Catalana van arribar més enllà de l'Ebre, i altres punts del territori on també es va desplaçar molta gent per formar la cadena humana van veure com els seus negocis vivien jornades excepcionals. A l'Arboç, al Baix Penedès, a la Fonda Can Peraire es va passar de les vint o trenta persones que s'atenen de mitjana en un dia normal a 150 persones. “Per la Diada solem tancar, però ja al juliol, veient les reserves, ens vam animar a obrir”, explica la propietària, Cristina Martín. A Bellvei, els propietaris de La Bleda ho van aprofitar per fer un extra amb una barra de bar al pàrquing, que van obrir als participants de la Via Catalana, i música d'ambient. Al Baix Camp, al restaurant Monestir, de Mont-roig del Camp, ja feia deu dies que no acceptaven més reserves, tot i que d'altres, però, no van poder aprofitar-ho. “Ens van trucar 50 persones per reservar, però ens era impossible obrir ”, explica Peter Laderach, d'El Bistro, a Vandellòs.

Ja a l'Alt Penedès, Dolors Pons, presidenta del Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme i propietària de Cal Pelegrí, a Ordal, recorda que feia temps que no veia tan ple el seu restaurant, on van dinar unes 350 persones. “Penso que ha sigut molt beneficiós per a l'hostaleria i el petit comerç de les ciutats i pobles que han estat al costat de la Via, que a més han pogut donar-se a conèixer”, apunta. És el cas d'Avinyonet, on també van tenir moltíssima feina. “La gent sobreeixia per tots els costats”, explica la Teresa, propietària de Ca l'Agustí, que va oferir un centenar de menús en diversos torns. A Cal Joanet, a Vilafranca, els va faltar poc per fer ple. “Va ser una festa, la gent va cantar Els segadors de forma espontània i hi havia molta canalla”, explica en Joan, el propietari. Molt satisfet està també Francisco Amador, del restaurant Paco –als Monjos–, que va rebre entre 400 i 500 comensals: “Ha sigut una injecció econòmica per al poble, que realment fa molta falta avui dia”.