Arenys de Munt

La moció presentada a l'Ajuntament d'Arenys de Munt ens fa viure un relleu en el govern quan som a mig mandat.

Això no és mai una bona notícia per a un poble. El que és bo, productiu i el que convé per a un poble són els consensos amplis que donen continuïtat a l'acció de govern més enllà dels polítics concrets que l'executen.

En aquest mandat ja s'ha vist, des del principi, que la voluntat era refer-ho tot, reorganitzar l'administració i els serveis, reubicar equipaments, i fer això demana una majoria gran o un ampli consens amb la resta de forces. També demana un gran esforç de diàleg. I dialogar no és només dir que s'està obert al diàleg, o informar del que ja està decidit. Dialogar vol dir escoltar i vol dir donar-se temps i espais per a contrastar les idees i opinions dels altres.

Curiosament un dels primers conflictes d'aquest mandat va ser la regulació de la presentació de mocions i preguntes al ple, que va fer sentir a l'oposició d'ERC (amb el mateix nombre de regidors que el grup majoritari del govern, la CUP) que li tapaven la boca. Aquest conflicte dels primers mesos ja ens va fer veure que no viuríem un mandat presidit pel diàleg.

I els desacords polítics han estat conseqüència de desavinences personals. I els personalismes sectaris han pogut més que la voluntat integradora de fer poble. Si fem cas del comunicat de CiU, el trencament del pacte de govern és causat més per les actituds que pels continguts.

Els “egos” dels polítics estan molt castigats. De sobte estàs presidint molts actes i ocupant llocs de privilegi en reunions i esdeveniments. Tothom se t'adreça amb devoció i amb un servilisme exagerat. Això, mal paït, et pot fer arribar a creure que ets alguna cosa important. A mi també m'ha passat. Però, quan torna la lucidesa, veus que ets un més d'un gran grup que treballa i que, com més gran sigui, més feina farà.

Al despatx d'alcaldia d'Arenys de Munt, darrere la butaca de l'alcalde, hi ha un quadre preciós obra de l'artista local Josep Borrell, que el va regalar a l'Ajuntament l'any 2000. És un fragment de La pell de brau. Ara que som a l'Any Espriu em plau citar-ne un fragment: “Si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l'or, la son, el NOM [les majúscules són meves]... No esperis mai deixar record, car ets tan sols el més humil dels servidors.”

Aquest ideari de l'Espriu és el que desitjo per a tots els membres del consistori. Generositat per als qui manen i treball i esperit constructiu per a tots.