Un any de legislatura

Els diputats d'Escòcia Stewart Maxwell (Partit Nacional Escocès) i Patricia Ferguson (laborista) estan orgullosos de l'acord entre el govern escocès i el britànic per haver aconseguit celebrar una consulta d'independència. Així ho van explicar fa uns dies al Parlament. Malgrat l'orgull, tots dos eren conscients d'haver passat un any políticament “paralitzats” en espera de l'acord, que finalment va arribar.

A Catalunya encara no li ha arribat res. Tot i que hi pugui haver algunes semblances amb Escòcia, com ara la paralització d'un any de legislatura a causa del procés.

No seria just afirmar que aquest any de legislatura s'ha perdut el temps. S'ha avançat. És un any en què tant els partits favorables a la consulta com els desfavorables han dedicat la majoria dels seus esforços al procés sobiranista. Els ciutadans han aconseguit fer-los anar a remolc de la consulta. Malgrat tot, des de l'inici de la legislatura fins avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat una sola llei, la de les transmissions patrimonials, fet que demostra la poca acció governamental i l'esforç setmanal del conseller portaveu, Francesc Homs, per intentar demostrar als catalans que “vivim en un país normal”. Si bé abans de finals d'any s'haurà aprovat el pressupost per al 2014, que garanteix per a l'any vinent, passi el que passi, l'estabilitat del govern català en un moment de penúries financeres per a la Generalitat de Catalunya.

Ara fa un any de l'actual legislatura catalana. Un any en què només s'ha estat en espera de fets concrets. Cal aclarir la forta incertesa política que viu Catalunya. L'any 2013 hauria de passar a la història com l'any que van viure perillosament per afrontar el 2014, que protagonitzava Mel Gibson, i no com l'any dels desconcertats que no sabien què fer...