Rigol: “No serem mai més el que érem”
L'expresident del Parlament afirma que no és tan clar que Espanya no vulgui negociar sobre el conflicte català
Manté que com que sorgeix de la societat i no dels polítics, el procés no té marxa enrere
“El sobiranisme ha vingut per quedar-se; no és cap flamarada”
“Tallant el cap de Mas no s'arreglarà el conflicte català”
Quin paper han de tenir els ens locals en el procés sobiranista que viu Catalunya? Com ha de ser la pregunta i en quina data s'hauria de celebrar la consulta? La societat està ja cansada o il·lusionada amb el ritme que marquen els partits? Totes, qüestions que ahir es van plantejar en l'esmorzar informatiu coorganitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui sota el lema Dret a Decidir: Quan?, celebrat a l'hotel Avenida Palace de Barcelona. El debat va estar marcat sobretot per una constatació: aquest és un procés que ha estat impulsat des de la societat civil, i en aquest sentit l'expresident del Parlament de Catalunya i redactor del manifest del dret a decidir, Joan Rigol, va remarcar que aquesta precisament és la grandesa del procés: “No sé què passarà, però no serem mai més el que érem.” No hi ha marxa enrere, un cop el poble ha iniciat aquest moviment, i correspon a la classe política torbar-hi una sortida perquè aquest no acabi essent “un moviment sense forma”, va opinar.
L'empenta dels catalans és històrica, segons Rigol. “El poble ha mantingut la dinàmica del país, sempre ha estat així, perquè el tarannà de Catalunya no ha estat de l'estructura del poder, sinó el d'arremangar-se i posar-s'hi”, va dir. I aquest, pensa, és el pal de paller del procés. Un sobiranisme que es dóna de baix cap a dalt, i no a la inversa. Però en aquest sentit, ell detecta un punt feble. Es tracta que als partits no els fa res desprestigiar-se mútuament en aquest tema en funció dels seus interessos. Però Rigol va insistir: “El sobiranisme ha vingut per quedar-se, i l'Estat s'equivoca si pensa que és una flamarada.” Per què? Ell identifica dos motius. D'una banda, la classe mitjana se sent ferida pel maltractament espanyol. De l'altra, la joventut està desacomplexada.
Però la visió que l'Estat té del conflicte català és molt diferent, va admetre l'expresident del Parlament. “Tallant el cap de Mas no s'arreglarà”, va reblar, però va contradir molts dels contertulians presents. Mentre que alguns ponents constataven la negativa espanyola a parlar de res o el diputat d'ERC Marc Sanglas afirmava que l'executiu de Mariano Rajoy només negociarà quan la Unió Europea li obligui, Rigol va contradir-los amb un missatge críptic: “No és tan clar que Espanya no vulgui negociar, i tinc la informació que tinc.” Què insinuava o a què es referia va quedar en l'aire.
Però va admetre que Rajoy i els seus han de moure fitxa. Perquè l'Estat no es pot permetre el luxe de tenir milions de ciutadans independentistes i mantenir-se en el seu afany recentralitzador. “Es pensen que els catalans són controlables, però arribarem tan lluny com la ciutadania vulgui”, va concloure.
I ara què?
La clau, en opinió de Rigol, és que es mantingui la pressió que existeix actualment. I s'hauran de veure les variables que es posen damunt la taula, que seran les que acabaran conduint cap a la celebració de la consulta pactada o cap a un xoc de trens entre els governs català i espanyol. Sobre això, el pare del manifest del dret a decidir va ser clar. Segons ell, obligatòriament ha de donar una sortida política al conflicte per evitar que aquest s'acabi enquistant. I per això va advocar per una consulta “amb format oficial” abans que es doni l'escenari d'unes eventuals eleccions plebiscitàries, una opció alternativa que preveu el govern si no hi ha consulta acordada amb l'Estat i que aquest no veu amb bons ulls.
A banda, va reconèixer la transcendència de la macromanifestació independentista que es va produir l'11 de Setembre del 2012 i la Via Catalana de l'última Diada. “Es va manifestar un ideal de Catalunya que res té a veure amb la no-convivència que plantejava la banda espanyolista”, va reblar, i va recordar que la situació catalana és única perquè, a diferència de llocs com ara el Quebec i el Canadà, aquí no hi autorització per al referèndum.
Les dues entitats municipalistes (ACM i FMC) no van poder assistir al debat per motius d'agenda i el PP va refusar la invitació a participar-hi.
Candidesa i contradicció amb Duran
Rigol va avisar que la iniciativa que volen promoure CiU, ERC, ICV i la CUP de portar la consulta al Congrés per reclamar el traspàs de competències pel que fa a la convocatòria de referèndums –per l'article 150.2 de la Constitució– és d'una “excessiva candidesa o per complir un ritual”. Candidesa perquè, va admetre, per aquesta via no hi ha sortida, perquè el procés sobiranista està en aquests moments en un estadi previ, en “la fase de la pressió”. Segons ell, encara falten molts elements per poder afirmar que s'ha arribat a un procés definitiu, i un dels passos que s'han de fer és la negociació amb l'Estat. “El procés exigeix una certa complicitat de l'Estat”, va declarar.
L'expresident del Parlament va afegir, a més, que en aquests moments la tercera via “no existeix” perquè només té sentit si neix d'una proposta de l'Estat que no ha arribat. Rigol, militant d'UDC, contradeia així la tesi defensada pel líder dels socialcristians, Josep Antoni Duran i Lleida. Per ell i la direcció del partit, la tercera via és la que s'hauria de seguir.
