Política

Rigol: “No serem mai més el que érem”

L'expresident del Parlament afirma que no és tan clar que Espanya no vulgui negociar sobre el conflicte català

Manté que com que sorgeix de la societat i no dels polítics, el procés no té marxa enrere

“El sobi­ra­nisme ha vin­gut per que­dar-se; no és cap fla­ma­rada”


“Tallant el cap de Mas no s'arre­glarà el con­flicte català”


Quin paper han de tenir els ens locals en el procés sobi­ra­nista que viu Cata­lu­nya? Com ha de ser la pre­gunta i en quina data s'hau­ria de cele­brar la con­sulta? La soci­e­tat està ja can­sada o il·lusi­o­nada amb el ritme que mar­quen els par­tits? Totes, qüesti­ons que ahir es van plan­te­jar en l'esmor­zar infor­ma­tiu coor­ga­nit­zat per Alcal­des.eu i El Punt Avui sota el lema Dret a Deci­dir: Quan?, cele­brat a l'hotel Ave­nida Palace de Bar­ce­lona. El debat va estar mar­cat sobre­tot per una cons­ta­tació: aquest és un procés que ha estat impul­sat des de la soci­e­tat civil, i en aquest sen­tit l'expre­si­dent del Par­la­ment de Cata­lu­nya i redac­tor del mani­fest del dret a deci­dir, Joan Rigol, va remar­car que aquesta pre­ci­sa­ment és la gran­desa del procés: “No sé què pas­sarà, però no serem mai més el que érem.” No hi ha marxa enrere, un cop el poble ha ini­ciat aquest movi­ment, i cor­res­pon a la classe política tor­bar-hi una sor­tida perquè aquest no acabi essent “un movi­ment sense forma”, va opi­nar.

L'empenta dels cata­lans és històrica, segons Rigol. “El poble ha man­tin­gut la dinàmica del país, sem­pre ha estat així, perquè el tarannà de Cata­lu­nya no ha estat de l'estruc­tura del poder, sinó el d'arre­man­gar-se i posar-s'hi”, va dir. I aquest, pensa, és el pal de paller del procés. Un sobi­ra­nisme que es dóna de baix cap a dalt, i no a la inversa. Però en aquest sen­tit, ell detecta un punt feble. Es tracta que als par­tits no els fa res des­pres­ti­giar-se mútua­ment en aquest tema en funció dels seus interes­sos. Però Rigol va insis­tir: “El sobi­ra­nisme ha vin­gut per que­dar-se, i l'Estat s'equi­voca si pensa que és una fla­ma­rada.” Per què? Ell iden­ti­fica dos motius. D'una banda, la classe mit­jana se sent ferida pel mal­trac­ta­ment espa­nyol. De l'altra, la joven­tut està des­a­com­ple­xada.

Però la visió que l'Estat té del con­flicte català és molt dife­rent, va adme­tre l'expre­si­dent del Par­la­ment. “Tallant el cap de Mas no s'arre­glarà”, va reblar, però va con­tra­dir molts dels con­ter­tu­li­ans pre­sents. Men­tre que alguns ponents cons­ta­ta­ven la nega­tiva espa­nyola a par­lar de res o el dipu­tat d'ERC Marc San­glas afir­mava que l'exe­cu­tiu de Mari­ano Rajoy només nego­ciarà quan la Unió Euro­pea li obli­gui, Rigol va con­tra­dir-los amb un mis­satge críptic: “No és tan clar que Espa­nya no vul­gui nego­ciar, i tinc la infor­mació que tinc.” Què insi­nu­ava o a què es refe­ria va que­dar en l'aire.

Però va adme­tre que Rajoy i els seus han de moure fitxa. Perquè l'Estat no es pot per­me­tre el luxe de tenir mili­ons de ciu­ta­dans inde­pen­den­tis­tes i man­te­nir-se en el seu afany recen­tra­lit­za­dor. “Es pen­sen que els cata­lans són con­tro­la­bles, però arri­ba­rem tan lluny com la ciu­ta­da­nia vul­gui”, va con­cloure.

I ara què?

La clau, en opinió de Rigol, és que es man­tin­gui la pressió que exis­teix actu­al­ment. I s'hau­ran de veure les vari­a­bles que es posen damunt la taula, que seran les que aca­ba­ran con­duint cap a la cele­bració de la con­sulta pac­tada o cap a un xoc de trens entre els governs català i espa­nyol. Sobre això, el pare del mani­fest del dret a deci­dir va ser clar. Segons ell, obli­gatòria­ment ha de donar una sor­tida política al con­flicte per evi­tar que aquest s'acabi enquis­tant. I per això va advo­car per una con­sulta “amb for­mat ofi­cial” abans que es doni l'esce­nari d'unes even­tu­als elec­ci­ons ple­bis­citàries, una opció alter­na­tiva que pre­veu el govern si no hi ha con­sulta acor­dada amb l'Estat i que aquest no veu amb bons ulls.

A banda, va reconèixer la trans­cendència de la macro­ma­ni­fes­tació inde­pen­den­tista que es va pro­duir l'11 de Setem­bre del 2012 i la Via Cata­lana de l'última Diada. “Es va mani­fes­tar un ideal de Cata­lu­nya que res té a veure amb la no-con­vivència que plan­te­java la banda espa­nyo­lista”, va reblar, i va recor­dar que la situ­ació cata­lana és única perquè, a diferència de llocs com ara el Que­bec i el Canadà, aquí no hi auto­rit­zació per al referèndum.

Les dues enti­tats muni­ci­pa­lis­tes (ACM i FMC) no van poder assis­tir al debat per motius d'agenda i el PP va refu­sar la invi­tació a par­ti­ci­par-hi.

Candidesa i contradicció amb Duran

Rigol va avisar que la iniciativa que volen promoure CiU, ERC, ICV i la CUP de portar la consulta al Congrés per reclamar el traspàs de competències pel que fa a la convocatòria de referèndums –per l'article 150.2 de la Constitució– és d'una “excessiva candidesa o per complir un ritual”. Candidesa perquè, va admetre, per aquesta via no hi ha sortida, perquè el procés sobiranista està en aquests moments en un estadi previ, en “la fase de la pressió”. Segons ell, encara falten molts elements per poder afirmar que s'ha arribat a un procés definitiu, i un dels passos que s'han de fer és la negociació amb l'Estat. “El procés exigeix una certa complicitat de l'Estat”, va declarar.

L'expresident del Parlament va afegir, a més, que en aquests moments la tercera via “no existeix” perquè només té sentit si neix d'una proposta de l'Estat que no ha arribat. Rigol, militant d'UDC, contradeia així la tesi defensada pel líder dels socialcristians, Josep Antoni Duran i Lleida. Per ell i la direcció del partit, la tercera via és la que s'hauria de seguir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.