“Hi ha d'haver sanció però no expulsions”

Sí, fins dimarts vaig defensar l'abstenció per dos motius. Primer, per deixar clar que som una alternativa i estem tan allunyats de l'immobilisme del PP, el veritable culpable de la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya, com de l'independentisme impossible i d'una proposta que no es creuen ni els que la van votar. I segon, per unificar el grup parlamentari.

Ho van decidir els òrgans de direcció, democràticament. No creia que fos la solució adequada, però també havia dit que no trencaria la disciplina del partit perquè sempre ha estat la meva norma. Això sí, vaig arribar a fer públic que si votàvem que no entregaria l'acta de diputat.

Si hagués considerat que era un problema de consciència me n'hauria anat, però al final vaig veure que no estem votant el dret a decidir, en què crec fermament, sinó una enganyifa, i això no és prou raó. Això sí, reorientaré la meva activitat política per mirar de transmetre millor el catalanisme consubstancial al PSC.

Sí, som cinc diputats, que dèiem i diem “sí” a la consulta i “no” a fer-la impossible.

No. Ara hem tingut aquesta opinió, però s'ha d'entendre que entra en la normalitat i el debat intern als partits. Se'ns acusa que tots obeïm cegament, però de tant en tant tenim opinions diferents i llibertat per manifestar-les, i hi ha conflictes. Al final, entre tots ho hem fet massa dramàtic i més important del que és, perquè estem d'acord que es faci el referèndum.

És clar, és complicat d'entendre, però la majoria de companys del partit van considerar que calia fer això, què hi farem...

No. Tinc ple respecte per les opinions de tots, però la direcció és lògic que pensi que la imatge de divisió no afavoreix el que volem explicar, i trencar la disciplina pot dur conseqüències, com preveu el reglament del grup votat per unanimitat.

Hi ha d'haver una sanció, però ja es decidirà la setmana que ve als òrgans que correspongui. En tot cas, sóc partidari de sumar i no de restar, incloure i no excloure. Prefereixo no expulsar ningú.

Al contrari, des que Navarro és primer secretari hem votat diferent que ells a Madrid i hem aconseguit per primer cop que el PSOE accepti que cal reformular la Constitució en un sentit federal, i això, jo, que he estat 14 anys a Madrid, ja et dic que era molt difícil. La relació és de més autonomia, no de més dependència, i hem aconseguit un tracte bilateral.

Qualsevol aportació al debat és positiva, també sóc partidari del referèndum i seran positius tots els esforços per arribar-hi. Ara, no crec que això desemboqui en la formació d'un altre partit, aspiro que el socialisme català continuï unificat.