Navarro rebat els “comparses”
El líder del PSC defensa davant el PSOE una consulta “legal” i exigeix als rebels “honradesa” per deixar l'escó
Rubalcaba li fa costat i Chacón proposa una “coalició d'afectes mutus”
“Avui per tot es fa un manifest, i jo no parlo de guerres de manifestos”
Pere Navarro ironitzava dies enrere que les visites a la seu del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid, que acull les cites del comitè federal, li havien ensenyat que podia evitar l'allau de micròfons si arribava just després d'algun baró que desafia obertament Alfredo Pérez Rubalcaba, com el madrileny Tomás Gómez. Però l'esquerda que viu el PSC i el conat d'escissió després que tres diputats trenquessin la disciplina de vot a favor de la consulta van desfer ahir l'argúcia de Navarro. El primer secretari del PSC va defensar davant del PSOE i a porta tancada el dret de Catalunya a una “consulta legal i acordada” però, alhora, va denunciar la “irresponsabilitat” de CiU i ERC i també “la d'aquells que els fan de comparses” en el procés pel dret a decidir.
L'al·lusió inèdita als “comparses” arriba al final d'una de les setmanes més enrevessades que en els seus 36 anys d'història ha viscut el PSC, que dijous va veure com tres diputats –Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura– desobeïen l'ordre de votar no a demanar a l'Estat la cessió de la convocatòria de referèndums. L'entorn de Navarro es va apressar a precisar que en realitat el destinatari de la críptica al·lusió era ICV per haver votat amb el sobiranisme, però la no-atribució i l'ús del plural van abonar les suspicàcies de l'auditori que els censurats eren els tres díscols que van votar sí igual que ICV. Per reblar el clau dels equívocs, a continuació Navarro va desafiar els barons del PSOE recordant que ell no renuncia al dret a decidir “legal i acordat”, tot i la “discrepància” que sap que manté amb el PSOE.
Minuts abans i davant del núvol de micròfons que ahir no va poder esquivar, Navarro va ser inflexible davant les crides internes a sancionar i no expulsar els tres díscols del grup al Parlament. “Encara tenim dos dies, i jo estic convençut que els tres companys renunciaran a l'acta de diputat i que seran honrats, coherents i lleials i seguiran el camí honorable que els va marcar Àngel Ros”, va avisar. El líder del PSC tampoc no es deixa commoure pels centenars de firmes que concita el manifest de suport als rebels Geli, Elena i Ventura. “No parlaré de guerres de manifestos; avui dia per cada cosa s'impulsa un manifest, i això no es resol amb manifestos”, va dir.
En aquesta particular batalla psicològica, el PSC ho fia tot a la pressió que pugui exercir entre bambolines perquè la renúncia sigui voluntària i evitar que el comitè de garanties sigui l'encarregat d'expulsar tres diputats propis que relegarien el grup del PSC a ser quarta força en favor del PP si els rebels retenen l'acta de diputat, que és personal. En cas que Geli, Elena i Ventura retinguin l'escó, el procés de sanció es pot allargar durant setmanes, perquè l'afectat té dret a recórrer contra la proposta de sanció. L'invocat per Navarro com a exemple a imitar, l'alcalde Lleida, Àngel Ros, exigia alhora la sanció als rebels, en cap cas l'expulsió.
Suport total del PSOE
De qui Navarro va recollir un suport granític va ser de Rubalcaba, que retreu a Mariano Rajoy i Artur Mas que batallin “a cop de bandera”. “Hem d'estar tots amb el PSC, perquè la situació és molt difícil i es pot posar pitjor”, va alertar el líder del PSOE. Sense referir-se en cap moment a l'episodi de la indisciplina de vot ni als conats d'escissió en un feu electoral clau, Rubalcaba va esgrimir que el PSOE veu el federalisme com “la proposta per aconseguir que Catalunya i la resta d'Espanya segueixin convivint junts”, i fins tot va confessar que intenta arrossegar-hi Rajoy, per ara sense èxit. “He intentat sensibilitzar Rajoy, però té marge limitat, va sembrar la catalanofòbia i ara li costa girar cap a la comprensió”, va dir. Rubalcaba va avisar Rajoy que, si bé va tenir el BCE per aplacar la prima de risc, “a Catalunya no tindrà un Mario Draghi que li tregui les castanyes del foc: aquí ha de ser ell”. “De Catalunya, ens n'hem d'ocupar tots”, va reblar Rubalcaba.
Retornada de Miami però sense voler opinar del PSC, l'exministra de Defensa Carme Chacón va culpar Mas de fer “molt mal a la convivència a Catalunya i entre Catalunya i la resta d'Espanya”, i va oferir una reflexió per a l'estima: “No només calen reformes polítiques, ens cal posar en marxa una coalició d'afectes mutus entre els que som la immensa majoria que volem viure junts i arraconar els odis.”
