L'APUNT
El PSC s'encongeix
El desembre del 2011 Pere Navarro batejava el partit que sortia del Palau de Congressos de Barcelona com a “Nou PSC”. Havien estat dies durs. Els tancava amb el compromís de reconstruir una formació que ja llavors semblava que havia tocat fons. Entre els acords, el d'impulsar un consell obert a moviments socials, entitats... per “posar al dia plantejaments i formular noves respostes, imaginatives i sense inèrcies estèrils” i recollir “una àmplia concurrència d'idees i de propostes, d'angles de visió, d'accents diversos”. Una aposta per la diversitat per fer gran el partit. Promesa convertida en paper mullat per una direcció incapaç de començar per gestionar la pluralitat interna. Dos anys després, el PSC no s'eixampla, s'encongeix.