L'Ajuntament Gandia embargat per no atendre una pòlissa

El govern municipal era coneixedor de la sentència que el 25 de gener de 2013 requeria l'abonament, en un termini de 20 dies, de 4.975.000 euros a una entitat bancària per una pòlissa de tresoreria contractada en 2009 i renovada cada any fins a l'arribada del govern del PP que, en lloc de cancel·lar-la o renegociar-la, va optar per obviar-la.

Després del reiterat incompliment, l'entitat bancària va acudir al jutjat de primera instància nº 1 de Gandia que, en sentència ferma, condemnava al consistori i notificava l'embargament en octubre de 2013.

El govern municipal no sols no va informar sinó que va fer cas omís, el que ha portat a l'actual situació d'embargament de béns municipals per a satisfer al banc amb 6.400.000 euros per interessos de demora, un sobre cost de 1.425.000 euros que mai s'haguera produït d'haver actuat amb responsabilitat i diligència.

De fet, el pagament dels crèdits contrets per l'Ajuntament no està contemplat ni en el pressupost de 2013 ni en l'actual, una mesura qüestionada pel propi interventor municipal denunciada per activa i per passiva per el PSPV-PSOE per els greus prejudicis que causaria en la ciutadania dels quals, este és el primer exemple.

Els socialistes de la ciutat ducal opinen que amb el que va costar la compra de les boleres de la platja, les discoteques municipalitzades o l'antic concessionari de Citroën —que segueix buit i sense ús— s'haguera pogut fer front al venciment de la pòlissa si no es pretenia renovar.

Vicent Mascarell, regidor del PSPV-PSOE, ha qualificat de “política econòmica irresponsable i suïcida” i que “no embarguen ningú per signar pòlisses sinó per tornar-les”. Respecte a les suposades negociacions del govern amb els bancs “este embargament demostra que no existien, senzillament guanyaven temps per a gastar en saraus, concerts de Julio Iglesias o Isabel Pantoja, o espectacles de cartró-pedra com el Maremàgnum.

Finalment, el grup socialista municipal demana sentit comú que execute la sentència amb responsabilitat, “ja que el sòl públic és de tots i estratègic en l'ubicació de serveis públics”.