Anticlímax

Sessió de control, li diuen. Al govern i al president. Així arrenquen tots els plens al Parlament. La sessió està concebuda en clau d'anticlímax: les rondes arrenquen amb la formació amb menys representació, la CUP, i acaba amb la que té més diputats, CiU, que, tot i ser govern, també pot preguntar(-se), just després que ho faci ERC. Es poden fer una idea de la dimensió de la progressiva pèrdua d'interès de la roda fiscalitzadora.

Ahir, per exemple. Quan, per cloure el control, li va tocar al convergent Jordi Turull preguntar a Mas, va fer primer l'elogi de la creació de la finestreta única per recaptar els –escassos– impostos cedits a la Generalitat i els d'alguns ajuntaments –eina que el govern diu que serà embrió de la hisenda pròpia– i després va preguntar pels “objectius plantejats” i el “capteniment” (glups) del govern pel que fa a la reciclada xarxa tributària. El que en termes futbolístics s'anomena passada a l'espai perquè Mas, davanter com en aquella visita a Maracaná, remati a porteria buida. Turull, habitual executor de la pregunta aquesta d'autocontrol al president, és el rei de les assistències. En els tres plens anteriors, va preguntar a Mas: 1) quina valoració feia de l'acord sobre data i pregunta de la consulta i de les reaccions, “i què cal fer a partir d'ara”; 2) quina valoració feia sobre l'acord per aprovar el pressupost del 2014, i 3) quina valoració feia de la internacionalització de l'economia i de la captació d'inversió estrangera. Duríssims, aspres exercicis d'autocrítica.

Però ahir. Just abans de Turull, Junqueras, soci de Mas i cap de l'oposició, i que sovint dedica el torn a preguntar pels plans per ajudar sectors o empreses en situació delicada (en l'episodi anterior, Panrico, Alstom i la CCMA), es va interessar per les “solucions” per a les 8.000 empreses catalanes que no han tingut cabuda al congrés de mòbils i pels llocs de treball que es poden crear en el futur al voltant de la telefonia. Fiscalització pura i dura. I, seriosament, anticlímax pur i dur. Només cal comparar amb la primera pregunta a Mas, la que va fer David Fernández, també sobre la gran catarsi telefònica, de la qual es va dedicar a insistir en els aspectes més foscos, boom prostibulari inclòs. El president va replicar a l'esmena a la totalitat recordant que tots els diputats, cupaires inclosos, porten mòbil a sobre. Però abans, Fernández li havia retret que tot i que el Parlament va acordar impulsar en el marc del congrés un espai de reflexió sobre l'explotació de recursos naturals en la fabricació de smartphones, l'espai ni hi és ni se l'espera. Per Mas, però, el Parlament “va fer la feina”, aprovar la resolució i transmetre la petició, tot i que no es pot fer res si els organitzadors decideixen no fer-ne cas. Que fer la feina va ser fer un brindis al sol, vaja. Ja ho veuen: no guanyem per anticlímaxs.