Política

Entesa de ciutats contra la llei local

Els alcaldes de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona rebutgen la reforma local de Rajoy

Defensen que l'actual relació amb Espanya ja no serveix i que els catalans han de poder decidir quina volen tenir-hi

Les quatre capitals de demarcació porten la llei al TC
Coincideixen que l'actual relació amb Espanya ha caducat

Els alcaldes de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida es van manifestar ahir de forma unànime contra la nova llei d'administració local aprovada el 27 de desembre pel govern espanyol i van posar-se al capdavant en la defensa dels municipis del país. En el marc del debat El futur és capital, organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, Xavier Trias, Carles Puigdemont, Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros van acusar el govern de l'Estat d'haver impulsat una “llei agressiva contra el món local”. Tarragona i Lleida van formalitzar divendres la seva adhesió al recurs davant el Tribunal Constitucional que promouen les entitats municipalistes, i Barcelona i Girona ho faran properament, segons van anunciar ahir els seus alcaldes: “A Barcelona gairebé no ens afecta, perquè s'ha aconseguit a través de la Carta Municipal que té la ciutat que no ens envaeixin competències”, va dir Trias, “però aprovarem la presentació de recurs perquè som la capital de Catalunya i hem d'ajudar els ajuntaments”.

Tots quatre alcaldes van dedicar adjectius molt durs a una llei que és “una agressió al món local, injustament plantejada i que desvia l'atenció del problema de despesa i endeutament descontrolats que té l'administració central”, segons va afirmar
Josep Fèlix Ballesteros. “Nosaltres fa temps que ens apliquem el dèficit zero i el 83% dels càrrecs locals no cobren res per la seva tasca”, va reblar Ballesteros. Trias va al·ludir als responsables de la política econòmica del govern de l'Estat, Luis de Guindos i Cristóbal Montoro, i els va acusar de “tenir una situació descontrolada i ara la volen controlar abusant de la part més dèbil, que som nosaltres”.

Àngel Ros va insistir en aquesta idea i va afegir que els alcaldes, encara que els treguin les competències, “mai no deixaran de ser responsables de l'educació i l'atenció social dels ciutadans”. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va posar un exemple ben proper sobre com pot estar començant a afectar la nova llei estatal als municipis: “A algun ajuntament ja l'han advertit que el càtering dels infants de l'escola bressol és un servei impropi segons la nova llei i que, per tant, no l'ha de donar.”

Canvi de relacions

Els quatre alcaldes van mostrar moltes més coincidències que no pas discrepàncies. Fins i tot quan el moderador els va animar a manifestar-se sobre com veuen el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya. Tots quatre van coincidir que l'actual relació ha caducat i que cal obrir-ne una altra de diferent. El resultat més òptim d'aquest canvi, però, és diferent segons cada un d'ells. Els dos alcaldes socialistes, Ballesteros i Ros, van apostar per mantenir el vincle amb Espanya però sense dèficit fiscal i amb un nou marc de respecte institucional i cultural cap a Catalunya. Puigdemont, en canvi, es va mostrar obertament partidari que Catalunya i Espanya siguin dues realitats independents: “Dos bons veïns que es respecten i que poden ser bons aliats en assumptes geoestratègics, econòmics i culturals, però en peu d'igualtat i amb un estat propi per a Catalunya”, va dir l'alcalde gironí, de CiU. El també convergent Xavier Trias va ser una mica més esquiu en aquest punt, i es va limitar a dir que “amb l'actual relació, en la qual ens volen subjugats, és insostenible i acabarà amb un clam cada cop més gran a favor de la independència”. Els quatre, això sí, van manifestar que sigui quin sigui el canvi de relació que es produeixi, hauria de ser consultat pels catalans “de forma legal i acordada”, segons va afegir Ballesteros.

Els alcaldes van deixar de banda els greuges territorials i es van mostrar a favor de cooperar i beneficiar-se mútuament dels actius de cada ciutat i del seu territori d'influència. Tant l'alcalde de Tarragona com el de Girona i el de Lleida van reconèixer que la marca Barcelona és d'una potència internacional tan gran que, en lloc de competir-hi, el que intenten és aprofitar-la. I, al mateix temps, aportar cada territori “el seu perfil superant velles resistències històriques”, en paraules de Puigdemont. Ros va aprofitar per reivindicar la marca Pirineus, “la gran assignatura pendent”, i Xavier Trias es va mostrar partidari que la marca Barcelona estigui al servei de la resta del país, “però no d'utilitzar-la sense l'acord de la gent del territori”.

Durant la cita, celebrada a l'hotel Avenida Palace de Barcelona dins del cicle Esmorzars Alcaldes.eu, els batlles van compartir experiències en matèria de smart cities o ciutats intel·ligents, i es van comprometre a impulsar més canvis a favor d'una gestió més eficient i transparent de les ciutats, incloent-hi un canvi electoral per poder elegir directament els alcaldes, segons van proposar Ros i Ballesteros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.